lunes, 11 de julio de 2011

Per la costa sur de La Vila

FICHA DE LA RUTA
Data: 3 de juliol de 2011.
Distancia recorreguda: 12,89 Km.
Duracio de la ruta:  3h. 45m.
Altitut Maxima: 74 m. (Segons medicio del visor 3D Terr@sit)

Photobucket

Ruta Circular:  No.
Dificultat: Facil, a excepcio del tram entre les plages del Carrichal i El Charco que per a on vaig anar es perillos ya que vaig passar pel mateix precipici. N'hi ha una alternativa mes segura.
Descripcio curta: Anem en el Tram fina a la parada de la Venda Lanuza a on iniciem la ruta i anem tot el rato per la costa visitant les diferents plages fins a la Plaja Centre de La Vila.

Documentacio:
    Esta vegada no he seguit cap ruta indicada. Simplement, una vegada havia fet la ruta per la costa nort de La Vila, vaig pensar en fer lo mateix per per la part sur.

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Una vegada feta la ruta per la costa nort de La Vila, em va pareixer molt interessant fer lo mateix pero per la costa sur.
En el Tram hem parat en la parada de la Venda Lanuza. Encara que forma part del terme municipal de El Campello, es una caleta molt bonica, encara que esta zona està massa edificada. Uns metros mes cap a La Vila n'hi ha una atra mes chicoteta que te bona pinta. A partir d'aci comencem a pujar fins que s'acaben els chalets i nos quedem a lo alt de la primera pujada en busca de la plaja d'El Carrichal.
Per senda no definida arribem a la Plaja del Carrichal. Es de pedres grosses i poc visitada. Inclus quan vaig passar n'hi havia gent que eixia d'una tenda de campanya. Al final de la plaja tornem a pujar pel costat d'una caseta i anem a parar a una antiga casa de vigilancia de la Guardia Costera, prou ben conservada.
Este tram que ve es el mes complicat de tots, de fet es l'unic que te algo de complicacio. Si vos agrada l'aventura i el risc es de lo millor pero si no o patiu de por a les altures o vertic no vos ho recomane. Una vegada deixem la casa citada tenim que caminar uns passos per la mateixa via del trenet, inmediatament pugem per lo que pareix un caminet pero que a la banda esquerra està la via del tren i a la banda dreta un bon precipici cap a la mar. Un esvaronet i no ho contem. L'amplaria d'esta senda no arriba a un metro. Aixina que fent equilibri durant uns cent i pico metros nos tornem a ficar dins del mont en busca de la Torre del Charco. Pero una vegada mes el risc es innecessari. Buscant i seguint una senda va a parar justament al precipici. Tenim que anar molt enlerta per a no pegar un pas en fals. Finalment nos conduix a lo que pareix una caseta per a caçar molt ben cuidada.
El tram que acabe de descriure, si nos agrada el risc es de lo milloret. Pero tenim alternativa anant simplement per la carretera i ya trobarem una atra senda per a on tornar a ficar-nos per la montanya i buscar la plaja d'El Charco. Torne a repetir que este troç es perillos i res reconamable per gent que puga parit de vertic.
Una vegada passat este complicat troç nos trobem davant de la Torre d'El Charco. Es tracta d'una de tantes torres vigia que tenim per la costa. Esta concretament es del segle XVI i servia per a avisar les intrussions dels pirates ad estes terres. Justament baix de la torre n'hi ha un chalet i es que este terreny es de propietat privada. Hui no havia ningu i de totes formes, encara que passe per la mateixa porta de la casa, a mi lo que m'interessava era visitar esta magnifica torre. Des d'este punt, a la dreta podem vore tot lo que hem caminat i al fondo tenim la costa d'Alacant. A l'esquerra tenim lo que nos queda per caminar en la torre de la Mallaeta al fondo.
Continuem la ruta baixant a la plaja del Charco. Una plaja de pedres molt concurrida per gent que ve a passar el dia i rostir-se unes sardines o unes chulles. Al final de la plaja tornem a contemplar la bellea de la Torre vigia. En este punt tornem a complicar-nos la vida i es que la possible senda està tallada per una valla particular. Aixina que em decidixc a trepar per la montanya justament en la valla que delimita l'ultim dels chalets. Era aço o caminar dos kilometros mes tornant arrere en mig de la plaja, anar a la carretera y buscar un cami que torna a entrar, pero em vaig decidir per trepar.
Una vegada dalt nos trobem un cami ample que va bordejant la mar i que nos conduix a un atre precipici, pero esta vegada les vistes son espectaculars a la Plaja del Montiboli, l'Hotel del mateix nom, la plaja nudista d'El Esparrello i al fondo i mes aprop la torre de la Mallaeta. Estes vistes son espectaculars. Darrere està l'aparta-hotel Eurotenis, en les pistes de tenis. Pero lo mes bonico es la vista des d'esta part de l'Hotel Montiboli i el seu restaurant El Minarete. Tot ple de palemeres.
Baixem baix, travessem pel chiringuito i este tram el farem per l'interior i no per la costa degut a que la proxima plaja, la d'El Esparrello, es nudista i no volem trencar la tranquilitat dels nudistes. Per lo tant passem per la carretereta que du als hotels i anem a parar a la plaja del Bon Nou, de pedres mes chicotetes. Pujem a una montenyeta que separa la plaja del Bon Nou i la plaja d'El Paraïs a on les vistes d'estes dos plages son espectaculars tambe.
Continuem la ruta baixant a la plaja d'El Paraïs, la passem tota i al final passem per unes roques i darrere d'unes cases a la voreta de la mar i nos conduix a una plageta chicoteta coneguda com La Nina, que està inmediatament abans de la Mallaeta.
Deixem la plaja de La Nina i nos incorporem a la carretera, en la zona d'El Parais, pujem la costera que nos conduix a la rotonda d'entrada de La Vila i nos desviem a la dreta de la rotonda buscant la Mallaeta. que es una zona de propietat privada a on n'hi han les ruines d'una casa del segle XVIII i una torre vigia en el mateix precipici cap a la mar. En esta zona era a on esta l'hospital del Dr. Esquerdo.
Despres de vintires-mil fotos, tornem a agarrar la senda mes apegada a la mar i anem buscant la plaja de Les Puntes del Moro. Una plageta de pedres grosses a on ve molta gent a peixcar en canya. Continuant per la senda passem per la zona a on l'Associacio Santa Marta de La Vila guarda les barques que s'utilisen en el Desembarc de les festes de Moros i Cristians. Inmediatament nos trobem en la desembocadura del Riu Amadori. Fa poc de temps han arreglat un tram del riu, en un passeig i llocs per a jugar els chiquets.
Una vegada deixem el riu ya nos trobem en l'estampa classica de La Vila en les seues cases cada una d'un color diferent mirant a la Plaja del Centre tota d'arena. El passeig el van arreglar l'any passat encara que no agrada a molta gent. A mi tampoc m'agrada. En el centre d'esta plaja, en el mateix lloc que l'atra vegada, concluim la ruta pegant-nos un banyet en les tranquiles aigües de La Vila. Es hora de descansar i disfrutar de l'aigua.

Totes les Fotos de la Ruta

M'agrada el senderisme per la combinacio que te varies coses: disfrutes de la naturalea, fas eixercici, desenrolles la vista mirant els paissages, te un punt d'aventura i inclus un punt de perill que, en lo possible, tenim que evitar, perque val la pena passar per un lloc mes lleig que caure i fer-te prou mal i no poder disfrutar mai mes d'esta maravillosa activitat. Lo bo de tot aço es viure-ho i contar-ho.

Senderiste

No hay comentarios:

Publicar un comentario