Ruta dels Castellets

FICHA DE LA RUTA
Data: 17 d'abril de 2011.
Distancia recorreguda: 10,81 Km.
Duracio de la ruta: 3h. 50m.
Altitut Maxima: +/-750 m. (Segons l'Intitut Geografic Nacional Espanyol)

Ruta Circular: Si.
Dificultat: Facil.
Descripcio curta: Muntarem per la Casa del Mege al Portell de Lopez, anirem per l'ombrage dels Castellets, pujarem al coll de Sacarest i tornarem al punt de partida.

Documentacio:

• Casiaventurilla
• Institut Geografic Nacional d'Espanya
• Wikiloc (Picozorrubio)

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Els Castellets es una serra al costat del Puig Campana que crida l'atencio per la seua forma tan particular. Es tracta d'una succecio de pics formant algo paregut a una corona. Des del Ponoig inclus pareix que siga el crater d'un volca. Servix de frontera entre els municipis de Finestrat, Sella, Orcheta i Benimantell.

En un principi em va agradar l'idea que plantejava en la seua web "Casiaventurilla". En Wikiloc vaig trobar la mateixa ruta pero realisada per Picozorrubio. En les dos webs comenten el problema de les finques tancades, aixina que un dia vaig anar a investigar. Tambe en el Google Earth no deixa observar-ho en claretat. Al anar, vaig comprovar que el cami estava tallat per valles, delimitant la zona privada. Tambe vaig preguntar a un home extranger que viu per la zona i em va dir que n'hi havien uns atres camins marcats, pero yo no els vaig vore. Finalment, observant els mapes ortofoto de la GVA (que ahi si que es veu en claretat) veig que el cami comença justament darrere d'una caseta en el sostre roig. Aixina que n'hi ha que anar camp a traves i bordejant la serra per a arribar justament ad eixe punt. Com a nota curiosa al respecte dir que en l'entrada del cami de la Casa del Mege està indicada com a Partida Realet 73, pero vaig comprovar que n'hi han dos numeros 73 en diferents llocs. Tambe la numeracio de la Partida Realet es una miqueta particular ya que al costat del numero 73 estava el 38, no seguixen una numeracio correlativa.

Tambe he variat el punt de partida ya que en les dos webs citades venen a dir que la tornada n'hi ha molt asfalt, aixina que yo vaig a distribuir l'asfalt entre el principi i el final. En les dos webs nomes començar la ruta ya comencen a pujar, yo fare un parell de kilometros abans de pujar. Podeu vore aci com arribar a on he deixat el coche. D'esta forma lo que pretenc es tambe calafar una miqueta abans de pujar.

Aixina que a les 8:25 comence a caminar en direccio a la Casa del Mege. A les 8:50 arribe a l'entrada del cami i torne a comprobar que a causa del vallat no es pot entrar de cap de manera i accedir directament al cami que munta al Portell de Lopez. Aixina que continue per la carretereta cap abaix (direccio cap a la mar) i despres d'unes curves i de tots els vallats em desvie cap a la dreta mont a través per a intentar bordejar la serra en l'intencio d'arribar justament a la part de darrere de la caseta de sostre roig. Passe per varis bancals llaurats i finalment a les 09:35 arribe al lloc correcte. He perdut 45 minuts pero ara estic desvanit d'haver trobat el cami per a muntar. En qualsevol moment m'esperava que ixquera algu i que em quidrara l'atencio, pero yo se que no estic fent res roïn.

Ara ya mes tranquil, comence a pujar. Les vistes son impresionants de tota la Partida Realet, la serra d'Orcheta, el Tossal dels Nius, el Ponoig i el Sanchet, pero sobre tot l'inmens Puig Campana. Lo bonico del cas es que l'ombra del Puig Campana cubrix tota la partida i descansa sobre els castellets, es una estampa molt curiosa.

Justament abans d'arribar al Portell de Lopez observe que n'hi ha un niu de falcons que ixen de tant en tant a pegar-se una volteta. A les 10:13 arribe al Portell de Lopez a on faig unes fotos, grave en video i pegue una ultima mirada perque a partir d'ara tot va a canviar ya que passe a l'atra part de la Serra Els Castellets a on qui predomina ara es la Serra d'Aitana. El cami discurrix per l'ombrage dels Castellets, un bosc prou espes decorat de floretes molt boniques que em criden molt l'atencio. Estes frases demostren els meus coneiximents en botanica.

La senda es molt bona de caminar i facil de seguir, seguint l'intuicio vas agarrant els desviaments correctes. No obstant m'equivoque en un desviament ya que no pensava que tindria que muntar mes, pensava que Sacarest estava mes baixet. Aixina que agarre un desviament que puja per la montanya i finalment va a parar al coll de Sacarest que es justament a on acaben els ultims pics dels Castellets. Ad este punt arribe a les 11:34.

A partir d'ara es, en excepcio de la part central, una pista esfaltada que baixa i va a parar justament al punt d'inici, a diferencia de les dos webs citades al principi que baixen per uns atres llocs. Baixant em trobe un parell de valents ciclistes pujant. N'hi ha que tindre'ls ben posats per a muntar aci en bicicleta. Finalment a les 12:13 arribe al coche i done per acabada la caminata de hui, desvanit per que al final tot ha anat molt be.

Totes les Fotos de la Ruta

A vegades, i este es el cas, la propietat privada i el senderisme te que chocar. La propietat privada es un dret fonamental i n'hi ha que respectar ad aquell que vullga tancar o delimitar la seua propietat per a preservar la seua intimitat, a mi personalment no em pareix mal, lo que no em pareix be es que es tanque una propietat privada i que no s'abilite una atra alternativa per a arribar a les sendes, clar este es un tema dels que governen i est es un atre cantar. Ya se que ningu fara cas, pero ahi queda esta reflexio. 

Senderiste

Serra Cortina

FICHA DE LA RUTA
Data: 3 d'abril de 2011.
Distancia recorreguda: 9,15 Km.
Duracio de la ruta: 4h. 15m. (en molta tranquilitat)
Altitut Maxima: 510 m. (Segons l'Intitut Cartografic Valencià)
Ruta Circular: No, pero tornem al mateix punt de partida.
Dificultat: Moderada.
Descripcio curta: Anem a muntar a Serra Cortina des de l'Urbanisacio Golf Bahia, caminarem sobre la superficie de la serra arribant a la part nort i tornarem pel mateix lloc que hem vingut.

Documentacio:

• Institut Cartografic Valencià (Part Sur de Serra Cortina)
• Institut Cartografic Valencià (Part nort de Serra Cortina)
• Wikiloc

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Deixem el coche aparcat en front des d'a on comença el cami de pujada. Esta ruta de pujada no la he vist per internet, lo normal es que munten per l'atra banda de la serra be per Finestrat o be per la Urbanisacio Panorama.

A les 8:27 comencem la pujada. Es una pujada molt pronunciada i tenim que anar parant prou per a agarrar aire. Yo aprofite per a tirar fotos i disfrutar de les vistes, tant de Benidorm, com de La Vila que es veu mes llunt. Tambe comentem la llastima de destroça que fem el ser huma urbanisant tot lo que podem. Un atre obstacul en la pujada son les pedres que n'hi han en la senda que fa que esvare el peu i tenim que anar enlerta.

A les 9:22 arribem dalt del llom de la serra a on es divisa en una majestuositat impresionant el Puig Campana. Va ser impresionant com en l'ultima rampa ya veies lo alt de la serra i a la vegada anaves vent al Puig Campana de dalt cap a baix fins a vore'l sancer. Es, sense dubte, la millor panoramica del Puig Campana que puga haver.

Descansem una miqueta, mengem unes avellanes, bebem una miqueta d'aigua i tirem unes fotos per al recort.

A les 9:32 aproximadament continuem la ruta per a vore la part sur de la serra a on es pot vore Finestrat, Sella i La Vila. Arribem a les 9:37. Tambe al fondo es pot divisar la Plaja de Sant Joan i Alacant. Seguidament peguem la volta i nos dirigim a la part nort de Serra Cortina. Es un puja i baixa en la senda plena de pedres que dificulta, sobre tot, les baixades. A la esquerra de nosatros es troben el Puig Campana, el Ponoig i al fondo el Sanchet. A la nostra dreta es troba Benidorm i mes proxim a la serra totes les urbanisacions, complexos hotelers i seguidament Terra Mitica.

Com a anecdota, arribant casi a l'ultima pujada ve un gos grandot directament a la meua comanyera i nos pega un bon susto. Darrere ve l'ama del gos que pareix que li parle en alema i nos diu que no nos assustem que no fa res pero el susto ya no nos el lleva ningu. Justament ahi es veu el cami que puja per l'Urbanisacio Panorama. De fet n'hi havia una furgoneta alli mateixa.

Son les 10:35 i nos disponem a pujar l'ultima costereta fins al cim de la part nort de Serra Gelada. Anem poc a poc pero esta vegada sense fer moltes parades. A les 10:43 arribem al cim a on n'hi ha un mirador de fusta. Des d'alli es pot vore perfectament Serra Gelada, tot Benidorm i en especial Terra Mitica i Terra Natura, La Nucia, Polop, Callosa, Serra Bernia, el Sanchet, el Ponoig i el Puig Campana. Descansem un rato, almorcem i faig fotos, moltes fotos. Es molt bonico. Estant alli veem arribar a dos ciclistes que han muntat en bicicleta.

A les 11:04 nos tornem en busca del coche. Nomes arrancar per a tornar, nos trobem en un grup de ciclistes, pero estos menys u pugen caminant baixats de les bicicletes. A les 11:59 arribem al punt de baixada. La baixada la fem molt espauet perque s'esvara en facilitat degut a les pedres soltes que n'hi han. Finalment a les 12:42 arribem al punt de partida i nos tornem a casa.

Totes les Fotos de la Ruta

Com a comentari final hui, sense ser una ruta molt dificil, acabe prou cansat i en els peus dolorits. Tot es degut a que anavem molt espauet per a no esvarar-nos i fer-nos mal.

Senderiste

CIRCULAR DEL MONTGO

FICHA DE LA RUTA
Data: 26 de març de 2011.
Distancia recorreguda: 17,13 Km.
Duracio de la ruta: 8h. 14m. (en tranquilitat)
Altitut Maxima: 752 m. (Segons l'Intitut Geografic Nacional Espanyol)
Ruta Circular: Si.
Dificultat: Dificil.
Descripcio curta: Ruta circular al Montgo passant per la Cova de l'Aigua, la Cova el Camell, El Cim, La Creu de Denia i no passant pel Raco del Bou.

Documentacio:

• Denia.net
• Institut Geografic Nacional d'Espanya
• Rocacoscollá
• TopWalks
• Casiaventurilla

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Despres de varis dies ploent, hui fa un bon dia, lo unic una llaugera boira que no va a deixar-me vore les vistes clares des del cim del Montgo. Despres d'un bon rato buscant el punt d'inici de la ruta i al final preguntant a la gent, finalment arribe al punt de partida. L'aparcament es escas, pero d'eixe el coche ben aparcat.

A les 9:40 comence la ruta junt al meu gos Simba, passe la cadena i estan els panells indicadors de les rutes. Dude si començar per la dreta o per l'esquerra, com vaig a soles tinc l'intencio de fer la ruta integral del Montgo, es a dir, passar per tots els racons d'interes. La ruta circular consistix en anar a la dreta (buscant el Raco del Bou) o anar a l'esquerra (passant per la Cova del Gamell). Te dos desviaments: un a la Cova de l'Aigua i l'atre a la Creu de Denia.

Son les 9:54, finalment agarre el desviament de l'esquerra (el que he vist per internet que va la majoria de la gent). En el panell indicador fica cap a la Cova del Gamell. Als pocs metros, a les 10:00, em trobe el desviament cap a la Cova de l'Aigua i puge. Este cami es de pujada i baixada per la mateixa senda. Arribe a les 10:13. Alli n'hi ha un grup de jovens que al arribar yo ells baixen. Es molt bonico.

A les 10:35 comence a baixar. A les 10:53 acabe de baixar de la Cova de l'Aigua i mamprenc el cami fins a la Cova del Gamell. Vas bordejant el Montgo pero apenes aumentes d'altura. A les 11:42 arribe a un pou que en el cami es conserva la una ruta romana (o algo paregut), la veritat es que es molt bonico. Al costat del pou i mirant cap al cim, baixa una torrentera que despres des de lo alt es veu que va seguit al cim. A les 11:54 arribe a la Cova del Gamell. Es pot baixar, pero al anar a soles no m'atrevixc a baixar, naturalment Simba a baixat a investigar. Descanse una miqueta perque lo que es veu per a pujar es collonut.

A les 12:06 comence la pujada. Els primers metros son impresionants, apenes es nota la senda i la vaig perdent. Lo unic que al principi n'hi ha un pal indicador en les ralles blanca i groga i despres es veu una senyal. A eixa senyal arribe a les 12:20 i diu que falten 2 h. i 10 m. per a arribar al cim. Si tot va be vol dir que arribare a les 14:30 (pero finalment arribe a les 13:55).

La pujada al cim es en zig zag, et dona l'impresio de ser un bola de pim ball. De moment vas mirant cap a Denia i al moment vas mirant cap a Xabia. Conforme vas agarrant altura, vas veent millor el Cap de Sant Antoni. Faltant uns 20 o 30 minuts n'hi ha un cartell que indica "Senda Perillosa cap al cim". ¡Com per a tornar-te ara!. Tens que muntar agarrant-te en les roques en els mans. Finalment a les 13:55 arribe al Punt Geodesic que indica el punt mes alt del Mongo. Estic a 755 metros i el Cap de Sant Antoni als peus. Una passada. Lo unic negatiu es que la boira no deixa vore en claretat pero cap al sur es pot distinguir el Puig Campana, Serra Bernia i el Penyo d'Ifach. El Cap de la Nao, Xabia, el Cap de Sant Antoni, Denia i tota la costa fins a Valencia.

Com a anecdota, n'hi ha una familia dinant i Simba ha anat fins alli a molestar (en realitat a vore si li donen algo de menjar). Tinc que agarrar-lo i nugar-lo a una pedra per a que no els torne a molestar. Al rato arriben un grup de chics i chiques que em demanen que els ho faja una foto i els ho dic que tambe em fagen una a Simba i a mi. Finalment una chiqueta de la familia que he comentat abans em demana permis per a donar-li un sandwich a Simba que no li dura ni 10 segons en menjar-se'l.

Una atra anecdota es que casi arribant al cim em trobe en uns chicons que baixen en un gos que, segons ells, estava abandonat. Era un tros de gos enorme i tenía la pell com la d'un guepardo pero en el pel marro fosc. Es veia que el gos era molt bo.

Despres de descansar, agarrar forces i menjar-me el bocata, decidixc traure unes fotos mes i començar a baixar. Proxima parada la Creu de Denia, que es veu des d'el cim. A les 14:29, comence el cami de tornada.

A les 15:12 veig el cartell indicant la pujada a la Creu. Veig a un grup de gent que està banxant. Per aixo tinc que esperar-me a que baixen tots per a acabar de muntar. A les 15:31 arribe dalt. La vista de Denia es millor que des del Cim. Alli n'hi han dos chiques extrangeres que les salude i no fan ni cas. Pijor per ad elles. Faig unes fotos i a les 15:41 comence a baixar fins al mateix punt que he muntat. Alli arribe a les 15:58 i continue el cami fins al coche.

Este cami es mes bonico. Per lo vist esta zona es va cremar i ha naixcut herba i plantes molt boniques. A les 16:40 arribe al desviament cap a Jesus Pobre. Naturalment yo agarre el cami de baixada a Denia. I nomes agarrar este cami inmediatament veus una IMPRESIONANT baixada i el cami es veu allaaaaa baix. ¡Maria Santissima!. Ala, puix a baixar toca. Tinc l'impresio que es com la pujada per l'atre costat, en zig zag, pero mes bonica degut a la gran vegetacio que n'hi ha.

A les 17:05 arribe a un desviament que du o be cap a la Cova de l'Aigua (a la dreta, sentit llogic pero equivocat) o be cap a al Raco del Bou (cap a l'esquerra i que s'allunta d'a on tinc el coche segons la llogica). En un principi agarre cap al Raco del Bou que es lo unic que em faltaria per a vore, pero em torne i vaig cap a la Cova de l'Aigua pensant que per alli arribaria mes pronte ya que vullc a vore si arribe abans de les 7 a La Vila. Conforme vaig tornant, veig que m'he equivocat i recordant-me d'una cita en la web de TopWalks a on fa eixa indicacio, deuria d'haver agarrat el desviament cap al Raco del Bou, haguera vist eixe lloc i segur que haguera arribat abans, pero ¡que anem a fer!, aço tambe es aventura i no sempre encertes.

A les 17:35 arribe a la pista a on al principi de la ruta es desviava cap a la Cova de l'Aigua, a les 17:39 arribe al desviament del principi de la ruta (per a fer la circular cap a la dreta o l'esquerra). A les 17:54 arribe al final de la ruta. Cansat pero content d'haver realisat una ruta mitica del senderisme valencià.

Totes les Fotos de la Ruta

Lo que no m'ha agradat es que el cami es un "trenca soles". Tot el rato es de pedres de punta. La pista que du a la Cova del Gamell es tota de pedres. La pujada i la baixada del cim la senda està plena de pedres que ixen de terra i s'afiquen al peu que dona gust. Es una prova dura per als turmells i per als genolls. Tambe dir que Simba va arribar a casa prou coixet.

Senderiste

El Cantal des del Panta de l'Amadori i final en El Charco

FICHA DE LA RUTA
Data: 20 de març de 2011.
Distancia recorreguda: 13,35 Km.
Duracio de la ruta: 3h. 45m.
Altitut Maxima: 405 m. (Segons medicio de Wikiloc)
Encara que El Cantal te una altitut de 492 m. segons l'Institut Geografic Nacional Espanyol tal com mostra l'image pero nosatros no pujem dalt (no se si es pot), sino que nos quedem en el cami.

Ruta Circular: No.
Dificultat: Molt Facil.
Descripcio curta: Eixim des de l'aparcament del Panta del Amadori, passem la presa, muntem al Cantal i baixem a la Venda d'El Charco.

Documentacio:

No tinc documentacio. Esta es una de tantes rutes que es poden fer a "El Cantal".

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Hui he qudat en amics de la faena i volem anar al Cantal, que es una roca molt particular que n´hi ha en La Vila Joyosa. La ruta la prepare yo i he pensat que lo que podriem fer es, ya que anem tres, un dels coches el deixem en la Venda d'El Charco (que sería el punt final de la ruta) i l'atre coche el deixem en l'aparcament de la zona recreativa del Panta de l'Amadori i des d'aci començarem la ruta.

Aixina ho vam fer. A les 8:33 comencem a caminar des de la zona recreativa del Panta, passem pel tunel (davant del tunel n'hi ha una barrera per a que els coches no puguen passar) i travessem la presa del panta. Passem pel segon tunel i continuem la carretera. Justament a on n'hi ha una atra barrera per a que no passen els coches es desvia un cami a l'esquerra que munta, agarrem este i passem per la vessant. Quan arribem dalt es creuen varis camins i agarrem el de la dreta i de seguida a la dreta per a passar per la vessant de l'atre mont i travessar les montanyetes que n'hi han i nos du a un cami.

Llevat d'estre troç inicial, el restant es un cami i en les costeres inclus està esfaltat. Esta ruta està preparada per a fer-la en bicicleta, de fet nos hem trobat en varis grups de ciclistes.

Es una zona de La Vila que conec poquet i es molt bonica. Naturalea per totes bandes. Alguna que atra caseta. El cami va sempre cap a dalt suaument. N'hi han dos trams finals que son els mes durs. Lo que admire realment es als valents que fan esta ruta en bicicleta, no se com poden muntar per aci.

A les 11:18 arribem a la zona del Cantal i parem a descansar i a almorçar. Des d'aci tenim justament baix la carretera que va a Aigües de Busot, lo que es coneix com el Barranc de La Mola. Segons el mapa del IGN estem en els Alfondonets.

A les 11:38 continuem la marcha i arribem justament baix de la pedra del Cantal a les 10:52. Des d'aci lo que impresiona es que es veu al fondo cap a la mar la torre d'El Charco. Que bonica es esta zona. Seguidament ya comencem a baixar cap a la Venda d'El Charco. Es tot baixada, uns 5,5 Km. de distancia. El primer tram es una baixada molt empinada que, torne a repetir, no se com ho poden muntar en bicicleta.

Fins a El Charco es tot cami i en els montanyes inclus està esfaltat. Deixem el Mont Paller a la dreta, mes cap a vant a l'esquerra deixem El Salomo i, m'acabe d'enterar, continuem baixant pel Barranc de l'Aigüeta. Finalment, quan son les 12:12 arribem al coche situat en la Venda El Charco.

Totes les Fotos de la Ruta

Una ruta molt bonica de fer i molt gratificant ya que tenía interes de coneixer tota esta zona. Segurament fare alguna mes per esta zona, pel Mont Lazaro i per darrere. Una vegada ya en el coche tornem al Panta a arreplegar l'atre coche, cada u a sa casa i fins la proxima eixida.

Senderiste

Des de Finestrat al Cim del Ponoig i tornar

FICHA DE LA RUTA
Data: 27 de febrer de 2011.
Distancia recorreguda: 13,90 Km.
Duracio de la ruta: 5h. (tranquilament)
Altitut Maxima: 1.181 m. (Segons la Diputacio d'Alacant)
Ruta Circular: No, pero torne al lloc de partida per la mateixa senda.
Dificultat: Moderada.
Descripcio curta: Des de Finestrat (una miqueta mes amunt de la Font del Moli) passant pel Refugi "Jose Mª Vera", el Coll del Pouet, Coll del Llamp i Cim del Ponoig.

Documentacio:

• Senders a Peu (Diputacio d'Alacant)
• Cuesta Arriba

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Hui ha segut pensat i fet. No tenía res planificat i he decidit muntar al Cim del Ponoig. Com tampoc m'he preparat la ruta simplement lo que he fet ha segut anar a Finestrat, deixar el coche en el mateix lloc que quan vam muntar al Puig Campana (aci podeu vore com arribar des de La Vila Joyosa), anar fins al Coll del Pouet i des d'ahi en conte de muntar al Puig Campana em desviare al Ponoig.

Hui està nuvolat i vinc acompanyat pel meu gosset. Fa mes fret del que yo pensava pero suponc que quan comence a caminar entrare en calor i se me passarà. A les 8:53 comence a caminar per la senda d'asfalt, uns metros mes cap a vant em desvie a la dreta per una senda de terra i ahi justament n'hi ha un cartell indicador i seguixc direccio a Polop.

La ruta es la mateixa que la del Puig Campana (aci podeu vore la ruta que vaig fer) pero esta vegada em trobe varies sorpreses que no estaven l'atre dia. Per a començar, em trobe dos trocs dels arbres cremats en mig del cami, u d'ells el puc bordejar pero l'atre el tinc que passar per damunt d'ell.

A les 10 en punt arribe al Refugi, pero esta vegada n'hi ha roba extesa fora, segur que n'hi ha algu dins i te pinta de que siga una parella. Continue la marcha i a les 10:15 arribe al Coll del Pouet. Alli descanse un ratet i em trobe en un grupet de tres persones que munten des del Mas de la Monja. En eixe moment pense que si em trobe be, despres baixare a vore eixe Mas que ya fa temps que tinc ganes d'anar.

Despres de descansar una miqueta mamprenc el cami que munta al Ponoig. La senda es bona i a mijant cami n'hi ha un pal indicador trencat i tirat en terra i no se per a on continuar, decidixc continuar i n'hi ha un lloc molt bonico que n'hi ha que passar per enmig de dos roques.

Un esforç mes i quan son les 10:40 ya he arribat, sense saber-ho, al Coll del Llamp. I dic sense saber-ho perque n'hi ha un moment de dubte perque perc la senda. Baixe una miqueta i em trobe el panell indicador de creu de camins. Em desvie en la direccio indicada i torne a trobar les marques, pero comença a ploure i es gira prou vent.

Mentres camine pense en quina pena de dia, perque al estar nuvolat, povent i en l'aire que s'ha girat no deixa apreciar les vistes que n'hi han. A la meua dreta està impresionant el Puig Campana, a la meua esquerra el Sanchet que tambe impresiona lo bonico que està, per darrere estan els Castellets que pareixen el crater d'un volca en la seua forma circular i davant meua busque el cim del Ponoig.

¡Quina barbaritat!, ¡com plou i quin vent que fa!. Ademes ara tinc mes fret que abans. Espere que l'aventura de hui no em coste un constipat. Em trobe a un grup de cinc senderistes acompanyats d'un gos que tornen del Cim. La veritat es que vaig en lerta per a no esvarar-me ya que el precipici el tinc al costat.

Per fi, a les 11:15 arribe al Cim del Ponoig. L'ultim tram es una miqueta dificultosa la pujada pero aci estem el meu gosset i yo. Es una llastima perque està plovent, fa un vent molt fort i un fret que talla els llavis. Tenía pensat almorçar aci pero degut al mal orage, trac unes fotos per al recort i em torne cap a baix. Mentres baixe al Coll del Llamp pense per a on tornare si per a on he vingut o li pegue la volta al Puig Campana. Quan arribe al Coll del Pouet ho decidire.

A les 11:51 arribe al Coll del Llamp i sense parar continue i a les 12:18 arribe al Coll del Pouet. Pare, descanse una miqueta, em menge el bocata i finalment decidixc que em torne per a on he vingut ya que estic banyat i note que el vent està pegant molt per la part de l'oest i per la part de l'est del Puig Campana no pegarà tant, aixina que dit i fet.

Una ultima anecdota en el trayecte de tornada es que una vegada passat el Refugi i baix del barranc veig menejar-se una cabra montesa, quina llastima no haver tingut a ma la camara de fotos. Finalment arribe al coche a les 13:53, justament 5 hores despres d'haver començat.

Totes les Fotos de la Ruta

Senderiste

Ruta Circular i Cim del Puig Campana

FICHA DE LA RUTA
Data: 6 de febrer de 2011.
Distancia recorreguda: 17,06 Km.
Duracio de la ruta: 10h. 30m. (en molta tranquilitat)
Altitut Maxima: 1.408 m. (Segons l'Intitut Geografic Nacional Espanyol)
Ruta Circular: Si.
Dificultat: Dificil.
Descripcio curta: Anem a muntar i a pegar-li la volta al Puig Campana, passant pel Refugi, Coll del Pouet, Pou de Neu, Font de la Solsida, i la Casa-Cova.

Documentacio:

• A Peu (Ajuntament de Finestrat)
• Institut Geografic Nacional d'Espanya
• A Patita
• TopWalks
• LinkAlicante

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Despres de la primera ruta a Serra Gelada senc que ya puc en tot, aixina que lo millor sería pujar al Puig Campana, ¡Casi res!. Esta vegada vaig acompanyat per la meua filla major i el seu novio que, per ad ells, es la primera ruta que fan. ¡Aixina es fa!, ¡debutar a lo gran!. La primera ruta de senderisme directament a Puig Campana i, com aixo no es tot, tambe li peguem la volta.

Hui fa un dia fenomenal. Hem quedat a les 7:30 en La Vila Joyosa pero ya comencem en retras. De totes formes arribem a Finestrat a les 8:00 i comencem a caminar exactament a les 8:09.

Hem deixat el coche en un solar mes cap a munt de la Font del Moli, justament a on acabarà la ruta. Comencem a caminar sobre la carretera esfaltada i als pocs metros nos desviem a la dreta en una senda de terra i seguidament nos trobem un pal indicador dels diferents camins (per la pedrera, cap a Polop), agarrem el cami de l'esquerra indicat en el PR-CV 13 que du a Polop.

Aci comencem a pujar llaugerament i anem notant com estem pegant-li la volta al Puig. Per aci podem vore davant els Castellets i Aitana. El Puig Campana el tenim inmens a la nostra dreta. Continuem en llauger ascens i rodant el Puig. Es aci a on comencem a vore el bosc cremat. El 24-25 de giner de 2009 el Puig Campana va patir l'ultim incendi important i es una llastima este paisage.

A les 9:35 arribem a un lloc molt bonico ple d'un colorit espectacular gracies a les plantes que han rebrotat. A les 9:41 arribem al Refugi que du el nom del montanyiste Jose Mª Vera. Una construccio de chapa en la que, per lo vist, n'hi ha gent que es queda a passar la nit. Continuem la ruta pujant unes escales i seguint per una recta prou llarga en llauger ascens que nos conduix directament al Coll del Pouet, al que arribem a les

9:58. Este es una creu de camins: el cami en direccio nort conduix a Polop i al Ponoig, el de l'est al Mas de la Monja i el del sur cap al Cim i a Finestrat passant per la Font de la Solsida. Descansem un ratet i continuem la ruta, ara si que comença lo bo.

Despres d'una primera costera pronunciada el cami es dividix: a l'esquerra du a la Font de la Solsida (que agarrarem a la baixada) pero nosatros agarrem el de la dreta que va cap al cim, seguint les indicacions del Sender Botanic. Durant el trayecte nos donem conte que encara queda neu de fa dos semanes que va nevar per esta zona. La pujada cada vegada es fa mes dura, pero com anem tan espauet nos dona temps a recuperar-nos perfectament, principalment em preocupen els acompanyants per a que no es fatiguen massa. N'hi ha un moment de dubte a mijant pujada per si continuem o no pero van dir que continuarem i, finalment quan son les 12 en punt arribem a al coll enmig dels dos cims a on n'hi ha gent almorçant. Encara queda l'ultima ascensio al punt mes alt pero ara ya per senda, encara que no la veem clara.

A les 12:16 arribem a lo mes alt a on es troba el Punt Geodesic, una caixeta metalica que n'hi han uns blocs de fulles per a firmar i unes vistes impresionants. La satisfaccio es tan gran que estic fins i tot nervios i sense saber a on mirar, ¡es veu tot!. Ahi baix està Serra Cortina, Serra Gelada, el Penyo d'Ifach, Serra Bernia, el Montgo al fondo, Ponoig, Sanchet, Aitana, Serra d'Orcheta, les Serres d'Alacant, l'inmens Mar Mediterraneu. La veritat es que els tres estem maravillats. Nos mereixem un descans, una llargera almorçada, disfrutar una miqueta mes de les impresionants vistes i inmortalisar el moment en fotos i video. Percert, ¡quanta gent n'hi ha aci dalt!, pareix un concert de rock.

A les 13:20 comencem a baixar. En un principi pensava que la baixada sería mes rapida que la pujada. Error per la meua part, ya que va ser tot al contrari. A la meua filla encara mes li va costar baixar que pujar. Pero be, sense pressa i poc a poc. Sobre les 15:15 arribem al desviament del Pou de Neu, a on nos parem un ratet. Tornem a la senda i arribem al desviament cap a la Font de la Solsida a la que arribem a les 15:50. Tornem a descansar un ratet mes i contemplem el desastre que va provocar l'incendi de fa dos anys, ¡quina pena!. Continuem i nos trobem una atra font justament baix de la de la Solsida, apegada a la paret vertical del Puig Campana.

Continuem la ruta per bona senda que despres es complica una miqueta. Anem rodant el Puig Campana i anem baixant poc a poc. N'hi ha alguna que atra baixada mes pronunciada, pero es pot anar. Ara el cansanci ya comença a notar-se. Son moltes hores caminant. Una vegada hem baixat lo mes dificil ya arribem a senda plana i millor per a caminar. A les 17:50 a la nostra dreta nos trobem per sorpresa una casa en ruines i darrere una cova. Entrem, mirem i nos anem que ya tenim ganes d'arribar al coche. La senda es bona i nos conduix per enmig d'uns chalets i apegat a un d'ells està la baixada definitiva a una pista esfaltada, que conduix a un cami de terra que finalment nos conduix justament enfront d'a on tinc aparcat el coche. Hem arribat a les 18:39 justament quan el sol comença a apagar-se.

Totes les Fotos de la Ruta

Arribem a casa arrendits pero totalment debellits del dia que hem passat en el Puig Campana. Si hem pogut muntar i pegar-li la volta al Puig Campana, ya estem preparats per fer qualsevol ruta senderista. ¿Quina sera la proxima?.

Senderiste

Serra Gelada - Des de l'Albir fins a Benidorm

FICHA DE LA RUTA
Data: 23 de giner de 2011.
Distancia recorreguda: 11,95 Km.
Duracio de la ruta: 4h. 20m.
Altitut Maxima: 435 m. (Segons l'Institut Geografic Nacional Espanyol)
Ruta Circular: No.
Dificultat: Moderada.
Descripcio curta: Ruta a Serra Gelada que consistix en començar des de l'entrada del Parc Natural de Serra Gelada en l'Albir, pujar a les antenes, recorrer tota la serra fins arribar a la Creu del Raco de l'Oix i baixar fins a l'Avenguda del Mediterraneu.

Documentacio:

• Web del Parc Natural de Serra Gelada (GVA)
• Institut Geografic Nacional d'Espanya
• A Patita
• TopWalks
• LinkAlicante

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Despres de vore varies rutes senderistes en la Marina Baixa, finalment vaig dedicir que la de Serra Gelada podria ser l'ideal per a un senderiste com yo que comença en este mon. Efectivament, per a iniciar-se, vos puc assegurar que no n'hi ha una atra millor.

Deixe el coche al solar que n'hi ha justament al costat de l'entrada al Parc Natural de Serra Gelada en l'Albir. Aci podeu vore com arribar des de Benidorm.

A les 8:40 comence la ruta. Nomes entrar està el panell indicador del Parc Natural de Serra Gelada. Uns passos mes cap avant n'hi ha un lloc en taules i bancs per a dinar o berenar. Justament quan s'acaba esta zona recreativa, a la dreta, n'hi han unes escales que munten cap a la Serra, iniciant aixina la primera part de la ruta que tracta de muntar fins a les antenes a on n'hi ha un Punt Geodessic que marca la part mes alta de la Serra (435 m. d'altitut).

La senda es facil de seguir ya que està molt be indicada. La pujada es continua i, a vegades, prou pronunciada pero sense cap dificultat. Conforme vas agarrant altura vas divisant tot l'Albir, l'Alfaç, La Nucia, Polop, la Badia d'Altea i inclus Callosa d'En Sarria i a l'atra banda Benidorm i La Vila. Per supost que les vistes son inmillorables de les serres del voltant Aitana, Puig Campana, Serra Cortina, Serra Bernia o el Penyo d'Ifach.

A mijant pujada la senda et conduix dins del bosc espes de pins. La veritat es que es molt bonica esta pujada i se me ve al cap el contrast tan gran que n'hi ha entre este parage i l'inmensitat dels edificis que estan justament al voltant de la serra en eixa megainfraestructura hotelera i inmobiliaria de l'Albir i, com no, de Benidorm. La veritat es que mai m'haguera imaginat que puguera existir un lloc tan bonico enmig de tot este formigo.

A les 9:35 arribe a les antenes despres de 55 minuts de pujada. He seguit la senda marcada pero al final m'he equivocat i he anat a parar a la part nort (la que dona a la Badia d'Altea) de les antenes quan la senda marcada du a la part sur (la que dona a Benidorm). Pero estic content d'haver-me equivocat perque des d'aci n'hi han unes vistes espectaculars del Far de l'Albir (aci baix), el Penyo d'Ifach, Serra Bernia, la Badia d'Altea, el Ponoig, Puig Campana, Serra Cortina, Aitana, totes les poblacions del voltant, la Torre de l'Aguilo (en La Vila), la Plaja de Sant Joan i Alacant. Inclus hui es pot vore Tabarca. La veritat es que es una maravilla.

Una vegada inmortalisat el moment en fotos vaig bordejant les antenes per a passar a l'atra banda i continuar la ruta. Tinc que ficar-me entre la xara i, finalment n'hi han unes escales que munten al cami justament al costat de les antenes. Torne a comprobar la bellea del voltant i continue la ruta.

Seguixc la pista esfaltada durant uns centenars de metros. Passes al costat d'una bassa, per un camp llaurat i uns quans metros mes cap avant, perfectament indicat, nos desviem a l'esquerra. La senda torna a estar perfectament marcada. Esta part de la ruta es un puja i abaixa constant. No em canse de repetir que les vistes son impresionants. Ara es veu l'Illa Mijana que està mes o manco enmig de la serra, tambe es pot divisar l'Alt del Governador que es el segon punt mes alt de la Serra, pero lo que mes impresiona es el precipici i l'inmensitat de la mar.

Pujant i baixant sense cap dificultat, nos plantem justament abans de l'Alt del Governador a on està el troç mes dificultos de baixada que, per seguretat, ho faig sentat. Despres ve la pujada impresionant a est alt que no es dificil pero si una miqueta dura. Arribe a les 11:02 i dalt del tot pare per a vore lo llunt que estan les antenes i tot el cami recorregut. L'Illa Mijana ya es veu per la part sur pero encara no es divisa el final.

Continúa el puja i baixa i quan son les 11:43 em disponc a realisar una ultima pujada considerable i una miqueta mes dificultosa que les anteriors. A les 12:04 em trobe justament dalt de lo que es Aqualand i des d'aci ya es veu la Creu del Raco de l'Oix i l'impresionant edifici "Torre Lúgano". Mes al fonto es veu la Torre l'Aguilo, La Vila i mes llunt la Plaja Sant Joan i Alacant.

Una baixada facileta i pronunciada que va a parar justament a on acaba la carretera per a accedir a la Creu del Raco de l'Oix. Son les 12:28 quan definitivament arribe a la Creu. Una paradeta, una miradeta a l'impresionant Benidorm i els seus megaedificis, un somriure de satisfaccio i em decidixc a realisar l'ultima baixada, esta vegada per l'asfalt fins a l'Avinguda del Mediterraneu i despres a la parada de taxis que n'hi ha en el canto de l'Avinguda de l'Almela del Mar en l'Avinguda Juan Fuster Zarazoga.

Son les 13:00 h. quan agarre un taxi per a que em duga a l'Albir a on tinc el coche. Durant el trayecte no pare de mirar la serra que està impresionant tambe des de la carretera i done per conclosa la meua primera ruta senderista.

Totes les Fotos de la Ruta

Quan arribe a casa ya estic pensant quan i a on sera la proxima ruta.

El 20 de febrer y el 13 de març de 2011 tornaria a fer esta ruta junt a uns amics. La particularitat de l'ultima vagada es que es podia vore perfectament Eivissa.

Senderiste

Declaracio d'intencions

Em presente: soc Josep Ramon Lanuza i Ortuño, de professio contable-fiscal, uns quaranta i pico anys, malalt de Crohn, soc de La Vila Joyosa, en moltes ganes de viure i he decidit tindre un blog per a compartir les meues experiencies en el senderisme. Aixina es resumix l'intencio d'este blog. No n'hi ha mes.

Tot comença en novembre de 2010, despres de mes d'un any fotut per dolors en els peus i, sobre tot, en els genolls que m'inpedien casi caminar, tambe vaig arribar a pesar 104 kg. Per tot aço i aprofitant que se me va passar prou els dolors, vaig decidir començar a caminar i a fer una miqueta de regim. El regim consistix simplement de privar-me de coses com els dolços, el pa o menjars pesats. No he seguit cap regim en concret. Alguns dies a la semana incluir pinya en la fruita, pero res mes.

Vaig començar a caminar una horeta al dia. Sempre ve malament. En un horari en la faena que no et deixa fer res era el moment de buscar una franja horaria que vinga be i la vaig trobar a les 15:30 despres de deixar a la chiqueta al colege, fins a les 16:30 que arribe a casa, hem duche i a les 17 h. entre a la faena.

Despres en giner de 2011 em van canviar l'horari i, com de totes formes volia aprofitar millor la vesprada, vaig decidir que la millor hora sería a les 7:30 del mati.

Pero clar, aço de caminar està molt be pero m'agradaria fer alguna cosa mes, aixina que vaig decidir fixar-me la meta d'anar a Serra Gelada en Benidorm. Despres de vore varies webs dedicades al senderisme en Alacant vaig decidir que eixa ruta sería l'ideal per a iniciar-me en el senderisme.

Les webs que he utilisat de referencia son:

La Web de RocaCoscollá

Senderismo en Alicante LinkAlicante

TopWalks

A Patita

Casiaventurilla

Segur que n'hi hauran mes i millors pero en estes he trobat lo necessari per a iniciar-me en este mon del senderisme.

Finalment ¿perque escriure el blog en valencià?. Puix perque es la meua llengua i soc fidel a les Normes d'El Puig i pense que vindria be una web d'estes caracteristiques en valencià.

Be, puix nomes em queda que començar a publicar estes experiencies que no se si seran moltes, poques o les que siguen. De fet tinc por de que em tornen una atra vegada els dolors i m'impedixquen dur estes activitats. Ya vorem a on arribe. Espere compartir-ho en vostros.

Tambe espere que qualsevol dia (o nit) nos trobem per eixes Sendes que duen al Cim.

Senderiste

Mira la Plaja dels Estudiants de La Vila (Alacant)