Per la costa sur de La Vila

FICHA DE LA RUTA
Data: 3 de juliol de 2011.
Distancia recorreguda: 12,89 Km.
Duracio de la ruta:  3h. 45m.
Altitut Maxima: 74 m. (Segons medicio del visor 3D Terr@sit)



Ruta Circular:  No.
Dificultat: Facil, a excepcio del tram entre les plages del Carrichal i El Charco que per a on vaig anar es perillos ya que vaig passar pel mateix precipici. N'hi ha una alternativa mes segura.
Descripcio curta: Anem en el Tram fina a la parada de la Venda Lanuza a on iniciem la ruta i anem tot el rato per la costa visitant les diferents plages fins a la Plaja Centre de La Vila.

Documentacio:

Esta vegada no he seguit cap ruta indicada. Simplement, una vegada havia fet la ruta per la costa nort de La Vila, vaig pensar en fer lo mateix per per la part sur.

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Una vegada feta la ruta per la costa nort de La Vila, em va pareixer molt interessant fer lo mateix pero per la costa sur.

En el Tram hem parat en la parada de la Venda Lanuza. Encara que forma part del terme municipal de El Campello, es una caleta molt bonica, encara que esta zona està massa edificada. Uns metros mes cap a La Vila n'hi ha una atra mes chicoteta que te bona pinta. A partir d'aci comencem a pujar fins que s'acaben els chalets i nos quedem a lo alt de la primera pujada en busca de la plaja d'El Carrichal.

Per senda no definida arribem a la Plaja del Carrichal. Es de pedres grosses i poc visitada. Inclus quan vaig passar n'hi havia gent que eixia d'una tenda de campanya. Al final de la plaja tornem a pujar pel costat d'una caseta i anem a parar a una antiga casa de vigilancia de la Guardia Costera, prou ben conservada.

Este tram que ve es el mes complicat de tots, de fet es l'unic que te algo de complicacio. Si vos agrada l'aventura i el risc es de lo millor pero si no o patiu de por a les altures o vertic no vos ho recomane. Una vegada deixem la casa citada tenim que caminar uns passos per la mateixa via del trenet, inmediatament pugem per lo que pareix un caminet pero que a la banda esquerra està la via del tren i a la banda dreta un bon precipici cap a la mar. Un esvaronet i no ho contem. L'amplaria d'esta senda no arriba a un metro. Aixina que fent equilibri durant uns cent i pico metros nos tornem a ficar dins del mont en busca de la Torre del Charco. Pero una vegada mes el risc es innecessari. Buscant i seguint una senda va a parar justament al precipici. Tenim que anar molt enlerta per a no pegar un pas en fals. Finalment nos conduix a lo que pareix una caseta per a caçar molt ben cuidada.

El tram que acabe de descriure, si nos agrada el risc es de lo milloret. Pero tenim alternativa anant simplement per la carretera i ya trobarem una atra senda per a on tornar a ficar-nos per la montanya i buscar la plaja d'El Charco. Torne a repetir que este troç es perillos i res reconamable per gent que puga parit de vertic.

Una vegada passat este complicat troç nos trobem davant de la Torre d'El Charco. Es tracta d'una de tantes torres vigia que tenim per la costa. Esta concretament es del segle XVI i servia per a avisar les intrussions dels pirates ad estes terres. Justament baix de la torre n'hi ha un chalet i es que este terreny es de propietat privada. Hui no havia ningu i de totes formes, encara que passe per la mateixa porta de la casa, a mi lo que m'interessava era visitar esta magnifica torre. Des d'este punt, a la dreta podem vore tot lo que hem caminat i al fondo tenim la costa d'Alacant. A l'esquerra tenim lo que nos queda per caminar en la torre de la Mallaeta al fondo.

Continuem la ruta baixant a la plaja del Charco. Una plaja de pedres molt concurrida per gent que ve a passar el dia i rostir-se unes sardines o unes chulles. Al final de la plaja tornem a contemplar la bellea de la Torre vigia. En este punt tornem a complicar-nos la vida i es que la possible senda està tallada per una valla particular. Aixina que em decidixc a trepar per la montanya justament en la valla que delimita l'ultim dels chalets. Era aço o caminar dos kilometros mes tornant arrere en mig de la plaja, anar a la carretera y buscar un cami que torna a entrar, pero em vaig decidir per trepar.

Una vegada dalt nos trobem un cami ample que va bordejant la mar i que nos conduix a un atre precipici, pero esta vegada les vistes son espectaculars a la Plaja del Montiboli, l'Hotel del mateix nom, la plaja nudista d'El Esparrello i al fondo i mes aprop la torre de la Mallaeta. Estes vistes son espectaculars. Darrere està l'aparta-hotel Eurotenis, en les pistes de tenis. Pero lo mes bonico es la vista des d'esta part de l'Hotel Montiboli i el seu restaurant El Minarete. Tot ple de palemeres.

Baixem baix, travessem pel chiringuito i este tram el farem per l'interior i no per la costa degut a que la proxima plaja, la d'El Esparrello, es nudista i no volem trencar la tranquilitat dels nudistes. Per lo tant passem per la carretereta que du als hotels i anem a parar a la plaja del Bon Nou, de pedres mes chicotetes. Pujem a una montenyeta que separa la plaja del Bon Nou i la plaja d'El Paraïs a on les vistes d'estes dos plages son espectaculars tambe.

Continuem la ruta baixant a la plaja d'El Paraïs, la passem tota i al final passem per unes roques i darrere d'unes cases a la voreta de la mar i nos conduix a una plageta chicoteta coneguda com La Nina, que està inmediatament abans de la Mallaeta.

Deixem la plaja de La Nina i nos incorporem a la carretera, en la zona d'El Parais, pujem la costera que nos conduix a la rotonda d'entrada de La Vila i nos desviem a la dreta de la rotonda buscant la Mallaeta. que es una zona de propietat privada a on n'hi han les ruines d'una casa del segle XVIII i una torre vigia en el mateix precipici cap a la mar. En esta zona era a on esta l'hospital del Dr. Esquerdo.

Despres de vintires-mil fotos, tornem a agarrar la senda mes apegada a la mar i anem buscant la plaja de Les Puntes del Moro. Una plageta de pedres grosses a on ve molta gent a peixcar en canya. Continuant per la senda passem per la zona a on l'Associacio Santa Marta de La Vila guarda les barques que s'utilisen en el Desembarc de les festes de Moros i Cristians. Inmediatament nos trobem en la desembocadura del Riu Amadori. Fa poc de temps han arreglat un tram del riu, en un passeig i llocs per a jugar els chiquets.

Una vegada deixem el riu ya nos trobem en l'estampa classica de La Vila en les seues cases cada una d'un color diferent mirant a la Plaja del Centre tota d'arena. El passeig el van arreglar l'any passat encara que no agrada a molta gent. A mi tampoc m'agrada. En el centre d'esta plaja, en el mateix lloc que l'atra vegada, concluim la ruta pegant-nos un banyet en les tranquiles aigües de La Vila. Es hora de descansar i disfrutar de l'aigua.

Totes les Fotos de la Ruta

M'agrada el senderisme per la combinacio que te varies coses: disfrutes de la naturalea, fas eixercici, desenrolles la vista mirant els paissages, te un punt d'aventura i inclus un punt de perill que, en lo possible, tenim que evitar, perque val la pena passar per un lloc mes lleig que caure i fer-te prou mal i no poder disfrutar mai mes d'esta maravillosa activitat. Lo bo de tot aço es viure-ho i contar-ho.

Senderiste

Per la costa nort de La Vila

FICHA DE LA RUTA
Data: 19 de juny de 2011.
Distancia recorreguda: 11,24 Km.
Duracio de la ruta:  3h. 13m.
Altitut Maxima: 146 m. (Segons medicio del visor 3D Terr@sit)

Ruta Circular:  No.
Dificultat: Facil.
Descripcio curta: Baixem en la parada del Tram en Hiper Finestrat, es a dir, en el Centre Comercial La Marina. D'aci nos anem a la Cala de La Vila i muntem a la Torre de l'Aguilo i des d'aci anem bordejant la costa fins arribar a La Vila.

Documentacio:

Ruta planificada seguint el Google Earth i despres de sentir a varies persones dir que n'hi ha una senda marcada.

Detalls de la Ruta en Wikiloc

De cara a l'estiu el senderisme es fa mes dur ya que la calor apreta i pot pegar-nos una ensolacio de por. De totes formes les ganes de menejar les cames seguixen estant ahi i esta classe de rutes vora mar son bones ya que en qualsevol moment deixes de caminar i pots pegar-te un banyet en qualsevol de les cales o plages que anem visitant.

He sentit a varies persones que n'hi ha una senda marcada que va des de la Cala de La Vila (o Finestrat) a La Vila. Efectivament, des de la Torre de l'Aguilo n'hi ha una ruta marcada que passa pels punts per a on anem a passar hui marcada en un dibuixet paregut a una ostra i que acaba (crec) en el port de La Vila. Pense tambe que en el seu dia n'hi havien panells informatius sobre els punts d'interes. De qualsevol manera i encara que vaig a passar pels mateixos punts, no vaig a seguir estrictament esta ruta ya que lo que pretenc es passar lo mes a prop de la mar possible.

En esta ocasio he agarrat el Tram i he parat en la parada marcada com "Hiper Finestrat". En la mateixa parada podem contemplar Serra Cortina i darrere, assomant-se, el Puig Campana. Enfilem direccio a la costa i ya es pot distinguir com la Torre de l'Aguilo governa dalt de la montanyeta. Deixem el Centre Comercial La Marina, el Carrefour i per un carrer entrem en l'impresionant urbanisacio de la Cala de La Vila, plena d'edificis super-alts. Contrastant en la massificacio urbanistica nos trobem una montanyeta plena de pins i en una verdor espectacular. A principis d'any l'Ajuntament de La Vila ha arreglar l'acces a la Torre de l'Aguilo, dotant a la zona de miradors i llocs en taules per a vindre a berenar (pero sense cap d'hombreta senyors). Be, muntant per la zona senyalisada nos trobem a la dreta una casa abandonada que nomes se li veu el sostre. M'atraque i es tracta d'una antiga Casa de Caraviners, a on diu el cartell que la van ocupar des de mijants del segle XIX fins a mitat del segle XX i que servia per a evitar el contrabando.

Una vegada visitada la Casa de Caraviners continuem la marcheta muntant fins dalt del tot de la montanyeta a la que presidix la Torre de l'Aguilo, torre defensiva de base quadrada construida en el segle XVI (restaurada fa un parell d'anys) i que va formar part del sistema de vigilancia costera contra la pirateria. En la restauracio han construit una escala metalica que, per a mi, destroça la restauracio. Yo no entenc de restauracions i demes, pero suponc que aço es faria en l'intencio de poder entrar per a visitar la torre, pero de que val si sempre està tancada. ¿Es precis aço?. Des d'este punt es pot contemplar la massificacio urbanistica de La Cala, Benidorm, Serra Gelada, Serra Cortina, Puig Campana, La Vila i al fondo Alacant. Pero sobre tot, l'inmensitat de la mar.

Una vegada em omplit l'ull de bellea comencem a baixar els 145 vora mar fins a la preciosa caleta del Raco del Conill. Es tracta d'una plageta preciosa que utilicen majoritariament els gays per a pendre el sol i banyar-se. Tambe n'hi ha un chiringuito en el que per lo vist es fan unes festes espectaculars. No visite la plaja, simplement passe de llarc, vaig per la carretera i una vegada pujada una costera prou pronunciada i esfaltada deixem l'asfalt i em desvie a l'esquerra buscant una atra vegada la voreta de la mar.

Sempre buscant la voreta de la mar i ya en direccio a la plaja del Torres, passem per uns acantilats preciosos. La nota ademes la dona un veler encorat que li dona mes bellea si cal. N'hi ha un cami facil de seguir i sempre vora a la mar arribem a la plaja del Torres.

La plaja del Torres deu el seu nom a que aci desemboca el riu del mateix nom. Yo nomes he vist este riu una vegada i ya fa un mogollo de temps en aigua. Sempre l'he vist sec. Es una plaja de pedretes molt comoda per al bany i per a pendre unes copetes en el chiringuito. Està urbanisat en la perspectiva de que quan passe la crisis començar a construir. En l'urbanisacio van construir un passeig molt bonico, pero, com fan les coses com les fan, este passeig fa ya dos o tres anys que el van fer i el van deixar tancat per a que la gent no passara ¿pot ser mes absurda esta situacio?, i ara està abandonat de tal forma que ni la gent ho ha pogut disfrutar, i està deteriorant-se a marches forçades.

Per a colmo de tot aço aci es troba la Torre de Sant Josep, torre funeraria romana de l'any 74 d.C. aci abandonada. En l'urbanisacio s'havia arreglat un tipo de fonteta que quedarà molt guapet pero està deteriorant-se dia a dia. Per cert, este monument es el que millor es mante de les seues caracteristiques. Ahi està perdut, en conte d'arreglar-li un entorn per a que la gent el disfrute i que els vilers estiguen orgullosos de tindre algo com aço.

Deixem el monument romà i anem fins al final del passeig a on desemboca el Riu Torres i muntem unes escales que conecten la plaja del Torres en les torres de vivendes, pero abans fare una paradeta en lo que sempre m'ha cridat l'atencio i es la fita de pedres dalt de la montanyeta darrere del chalet del Torres. Faig unes fotos i continue la marcha deixant els els edificis seguint sempre vora mar. Aci ya es veu la Plaja dels Estudiants. Continue recte i, passant per darrere d'una casa estan les escales que baixen al final del passeig de la Plaja dels Estudiants.

Passe per tot el passeig passant per la Plaja Varader i ixc buscant el Port de La Vila i m'incorpore pel Passeig de la Plaja de La Vila passant pel Varader a on arreglen les embarcacions. Passem pel Club Nautic i finalment tenim la Plaja del Centre de La Vila. Per a on passem per la zona coneguda com la Basseta de l'oli, Els Escuts i acabem la ruta a l'altura de la baixada de l'Avinguda Varader a on pare per a pegar-me un bon bany.

Totes les Fotos de la Ruta

Esta ruta m'agradat moltissim. De fet he repetit i la vaig fer dos dumenges seguits. De fet n'hi han llocs preciosos per a peixcar en canya o simplement per a passar un dia tranquilet torrant-te damunt de les roques.

Senderiste

La Granadella

FICHA DE LA RUTA
Data: 29 de maig de 2011.
Distancia recorreguda: 11,35 Km.
Duracio de la ruta:  4h.
Altitut Maxima: 230 m. (Segons medicio del visor 3D Terr@sit)

Ruta Circular: Si.
Dificultat: Moderada.
Descripcio curta: Partim des de la Plaja de La Granadella, muntem al Castell, despres a la Cingla Blanca, travessem el Barranc de Martorell i per Terrenys Blancs, tornem pel Barranc de la Granadella al punt de partida. Està basat en el PRV-354 acurtat en 2km.

Documentacio:

• Sendes i Muntanyes
• PR-CV 354

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Hui les sendes nos conduixen a Xabia, concretament a la Cala de La Granadella. Es tracta de la ruta PR-CV 354 en la variant de Gurugu.

Unes amigues es van enterar que el grup de senderisme de La Vila "Sendes i Muntanyes" organisava esta ruta i vam pensar que sería una bona manera d'acabar la temporada fent una ruta prop de la plaja i, si es presenta l'ocasio, pegar-nos el primer banyet en la plaja de la temporada. Aixina que nos vam apuntar a la ruta.

Trenta-quatre persones vam quedar per a realisar esta ruta. Molt be organisada, tant per a quedar, per a anar en els coches fins al punt de partida i en la mateixa ruta. Tambe el que vullguera podia quedar-se a dinar en un restaurant de La Granadella. Aixina que les meues felicitacions al grup Sendes i Muntanyes i concretament a Gaspar com a organisador responsable.

Deixem els coches en el parking de la Cala de la Granadella i la ruta comença des d'este punt. Nos desviem a l'esquerra i comencem a muntar per una pista per enmig del chalets en direccio al Castell de La Granadella. Una vegada hem agarrat altura, passem per senda buscant l'escarpat. Clar, les vistes de la cala van sent espectaculars. Estem en el Cap de la Nau, en la punteta est de la Peninsula Iberica. N'hi han varios miradors que podem traure fotos espectaculars.

Continuem bordejant el mont i tenim que passar per un lloc a on tenim que ajudar-nos d'una cadena per a poder muntar una roca i despres, anant molt enlerta, ajudar-nos d'una cadena per a poder passar. Seguidament nos trobem les ruines del Castell situat en el Morro del Castell, chicoteta fortificacio construida en el segle XVIII ocupada per una guardicio de tres homens i dos canons.

Despres de la visita al castell, continuem la ruta muntant a la Cingla Blanca. Es una bona pujada des d'a on es poden contemplar els espectaculars escarpats de la Punta de Moraira. Finalment arribem a un mirador des d'a on ya es pot vore l'urbanisacio "Cumbre del Sol". Aci parem per a descansar i pegar un mosset. Crida l'atencio en tot el trayecte la cantitat de marietes. No se si era per la meua camiseta verta, si pel gorro blanc, pero totes venien a mi.

A partir d'este punt comença una pista que nos conduix poc a poc a l'urbanisacio Cumbres del Sol. Justament, abans d'arribar, agarrem una senda que travessa el Barranc de Martorell i a partir d'este moment comencem la tornada cap a la plaja. Travessem el barranc per enmig de les herbes, d'ahi les recomanacions de que duguerem pantalons llarcs ya que podriem acabar la ruta en moltes "firmes" en la pell de les cames. Una llarga pista nos conduix cap al Barranc Horchelles i despres muntem a una zona denominada Terrenys Blancs.

Continuant per la pista finalment nos conduix a baixar al Barranc de La Granadella. Per les pedres de lo que sería un riu nos conduix una atra vegada per enmig de les plantes. Passem per baix de la carretera per uns tunels. Anem en este moment paralelament a la carretera. Tornem a passar per un atre tunel per baix de la carretera i finalment anem a parar auns chalets que nos indiquen que la plaja està ya ben a prop. Arribem al punt de partida a bon hora per a descansar i dinar tranquilament.

Totes les Fotos de la Ruta

Ha segut una ruta molt bonica. Torne a reiterar les meues felicitacions per triar esta ruta per a este dia. Al final no nos hem banyat en la plaja, primer perque el dia no acompanya, s'ha nuvolat, i hui, com en la majoria de plages alacantines, l'aigua està plena de moques i de les grans. Aixina i tot no ha estat mal per a acabar la temporada de senderisme.

Senderiste

Barranc de l'Infern - Catedral del Senderisme Valencià

FICHA DE LA RUTA
Data: 22 de maig de 2011.
Distancia recorreguda: 14,02 Km.
Duracio de la ruta:  5h. 30m. (saborejant el paissage)
Altitut Maxima: 604 m. (Segons medicio del visor 3D Terr@sit)

Ruta Circular: Si.
Dificultat: Moderada.
Descripcio curta: Anem a fer la ruta oficial circular del Barranc de l'Infern, el PRV-149 per La Vall de Laguar.

Documentacio:

• Senderos a Pie (Diputacio d'Alacant)
• Conselleria de Mig Ambient GVA
• Las Rutas de Moskys
• LinkAlicante

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Hui es el dia. Hui es el dia per a batejar-nos com a senderistes. El dia es perfecte: bon sol, bona companyia i bons, molt bons anims per a fer esta ruta mitica en el senderisme valencià.

Abans de res tenim que arribar al punt de partida, que esta vegada està en La Vall de Laguar, concretament en Fleix. No ha segut dificil trobar els cartells que anuncien la ruta, el PRV-147 que es el que anem a seguir.

Abans de començar, nos fem la foto del grupet. Comencem per la carretera que conduix a Benimaurell. Als pocs metros nos desviem per la pista que comença per la dreta i als pocs metros nos trobem el Llavador de Fleix i la Font Grossa. Continuem i als pocs metros trobem la senda que nos conduix al forat. Baixem, travessem el forat i continuem baixant fins al riu (que està sec) Girona. A partir d'aci comencem la primera pujada que nos conduirà a Juvees d'Enmig.

En Juvees d'Enmig lo primer que nos trobem es el Pou de Juvea en el que podrem bombejar aigua, està justament darrere d'una casa. Seguidament nos trobem varies cases mes, pero una d'elles es molt, molt curiosa per lo bonica que està. Està pintada i arreglada en molt de gust i en uns dibuixos preciosos.

Continuem seguint les indicacions per a tornar a baixar, esta vegada en direccio al Barranc de l'Infern, zona de practica d'escalada que en esta ocasio no visitarem. A mijant baixada, nos trobarem en la Font del Reinos. La baixada acaba una atra vegada en el Riu Girona.

A partir d'aci comencem la segona pujada que nos conduirà a Juvees de Dalt. Unes cases i un forn en ruines nos esperen alli. Inmediatament comença la tercera baixada, esta vegada mes curta i que no arriba al caixer del riu. Ara ya comença la tercera i ultima pujada que nos conduirà a la Font dels Olbis, zona plena de cireres i en un aigua bonissima. En esta font n'hi ha unes tauletes i llocs per a sentar-se de pedra. Aci parem a pegar un mosset.

Una vegada hem restablit les forces i a tornar d'omplir les botelles d'aigua, comencem la quarta i ultima baixada que nos conduirà al punt d'inici. En est ultim trayecte, passarem per Benimaurell, pel Llavador de Benimaurell, i finalment una atra vegada pel llavador de Fleix i la Font Grossa.

A partir d'este moment ya estem batejats i podem considerar-nos senderistes oficialment. Es broma, pero no estaría malament que fora realitat, que els senderistes tinguerem una especie de targeta a on figurara certes rutes oficials.

Totes les Fotos de la Ruta

Estic molt content d'haver realisat esta ruta. Ademes el dia era molt bo, la companyia ideal i nomes ha faltat un detall per a que tot haguera segut perfecte i es que m'haguera agradat molt que m'haguera acompanyat el meu gosset Simba que, des de la ruta que varem fer pel Montgo es va lessionar en una pateta i continúa coixet. Els anys no passen en balde. Amic, ¡va per tu!.

Senderiste

El Cantalet i Cova Mil Homens.

FICHA DE LA RUTA
Data: 13 de maig de 2011.
Distancia recorreguda: 10,41 Km.
Duracio de la ruta: 2h. 12m.
Altitut Maxima: 423 m. (Segons medicio del visor 3D Terr@sit)

Ruta Circular: Si.
Dificultat: Facil.
Descripcio curta: Pel Barranc de Sales muntem al mirador de dalt del Cantalet, baixem i visitem la Cova Mil Homens i tornem per enmig d'El Paller al punt de partida.

Documentacio:

• Propi estudi en Google Earth, Visor 3D de Terr@sit i el mapa topografic de IDEE IGN
• Sendes al Cim

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Hui les sendes nos duen a coneixer el mirador que n'hi ha dalt del Cantalet i visitarem la Cova Mil Homens.

Continuant en les possibles rutes circulars per la zona d'El Cantal, hui anem a variar el punt de partida. Començarem la ruta justament abans d'arribar a on es junten els barrancs del Volador i el de Sales, justament a on es junta el cami de baixada que travessa El Paller des de Casa de Denoto.

Per a arribar al punt de partida, si venim de La Vila Joyosa, passarem la Venda d'El Charco i a uns 300 m. tenim un cami a la dreta. Tenim que anar molt enlerta perque el firme està molt malament per a anar en un coche normal. N'hi ha que tindre bones suspensions. Pareix que estiguen a punt d'arreglar este cami, pero ya vorem.

Una vegada hem arribat al lloc de partida, comencem a caminar seguint la pista que du a El Cantal pel Barranc de Sales. Passarem per la zona coneguda com Les Covetes. Justament abans d'arribar a El Cantalet, es desvia una pista que munta al mirador d'El Cantalet. Es tracta d'un mirador molt ben arregladet des d'a on es pot contemplar el Cabeço, les montanyes d'El Campello, Alacant, El Charco, La Vila i el Mont Lazaro. Justament baix està El Cantalet i la Cova Mil Homens que ara visitarem.

Baixem per la mateixa pista que hem pujat per a tornar al Barranc de Sales, pero esta vegada continuem en dirección a El Cantal. Uns metros despres nos desviem a l'esquerra per a visitar la Cova de Mil Homens. Es tracta d'una pedra que en la part de baix forma una cova. Algu en el seu dia construiria les parets que n'hi han fetes. Es algo molt curios de vore. Dins de la cova el sol es d'arena molt fina. Te la grandaria d'una habitacio normaleta. No n'hi ha una senda clara per a arribar a la cova, pero com es veu des de la pista, no n'hi ha problema en arribar fins aci.

Una vegada hem tret algunes fotos, tornem a la pista que du a El Cantal pero quan estem entre el Mont Lazaro i El Paller, tenim una senda a la dreta que es la que agarrarem per a tornar. Seguirem esta senda per l'interior de la zona coneguda com a El Paller. Esta senda va a parar a una atra pista i esta a una atra que es la que travessa del Barranc de l'Aigüeta al Barranc de Sales. Seguint esta pista arribem en facilitat al punt de partida.

Totes les Fotos de la Ruta

Una vegada mes esta zona d'El Cantal m'ha sorpres. Estic maravillat dels racons que amaga esta zona. Segur que tindrem mes rutes per a anar passejant per aci.

Senderiste

Cims dels Monts El Paller i Lazaro

FICHA DE LA RUTA
Data: 20 de maig de 2011.
Distancia recorreguda: 8,22 Km.
Duracio de la ruta: 2h. 32m.
Altitut Maxima: 485 m. (Segons medicio del visor 3D Terr@sit)

Ruta Circular: Si.
Dificultat: Moderada.
Descripcio curta: Partim de la Casa del Denoto per a muntar al cim del Mont El Paller i el cim del Mont Lazaro, passem per baix d'El Cantal i tornem al punt de partida pel Barranc de l'Aigüeta.

Documentacio:

• Propi estudi en Google Earth, Visor 3D de Terr@sit i el mapa topografic de IDEE IGN
• Sendes al Cim

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Hui les sendes nos conduixen als cims dels monts El Paller i Lazaro. Ha segut pensat i fet. Com es tracta d'una ruta curta, m'he desviat cap a cim.

Torne a deixar el coche en la zona denominada Casa del Denoto. El cami es dividix en dos, cap a la dreta va a El Cantal i nosatros agarrarem el de l'esquerra que munta cap a El Paller. Quan arribem dalt, el cami es desvia a la dreta per a ficar-nos dins de la zona d'El Paller. Continuem per la pista que va muntant sense parar. Les vistes de La Vila son molt boniques des d'aci.

Arribant casi al final de la pista, un montonet de pedres nos indica la desviacio cap a la dreta per a continuar la senda per la vessant est del mont. Una senda fineta nos conduix en direccio a El Cantal. Quan estic justament a la dreta del punt mes alt, deixe la senda i munte al cim sense seguir cap senda travessant el mont. Des del cim d'El Paller n'hi ha una vista espectacular de la Mar, La Vila, Benidorm, Serra Gelada, Serra Cortina, Puig Campana, Aitana, El Cantal, Lazaro, El Cabeço d'Or i Alacant.

Una vegada he tirat mil fotos, baixe buscant la senda que havia deixat per a continuar la ruta. La trobe en facilitat i continue en direccio al Mont Lazaro. Pronte trobe el cami que munta per la vessant en direccio a El Cantal i en la primera curva comence a muntar el Lazaro. No n'hi ha una senda clara i va perdent-se en facilitat, pero no n'hi ha perdua. Finalment trobe el punt geodesic que marca l'altitut del Lazaro.

Si en El Paller les vistes eren espectaculars, aci ho son mes encara. El Cantal des d'aci està espectacular. Inclus des d'aci s'aprecia el mirador de dalt del Cantalet. La veritat es que la sensacio es espectacular. Torne a baixar per a on he pujat i torne per baix d'El Cantal i pel Barranc de l'Aigüeta.

Totes les Fotos de la Ruta

Es una zona que no deixa de sorprendre'm. ¿Com pot haver una zona tan bonica com esta en La Vila?. Resulta increible.

Senderiste

Circular a El Paller (La Vila Joyosa)

FICHA DE LA RUTA
Data: 10 de maig de 2011.
Distancia recorreguda: 10 Km.
Duracio de la ruta: 2 h.
Altitut Maxima: 411 m. (Segons medicio del visor 3D Terr@sit)

Ruta Circular: Si.
Dificultat: Facil.
Descripcio curta: Des de la Casa de Denoto travessem El Paller per a passar al Barranc de Sales, muntar a El Cantal i tornar pel Barranc de l'Aigüeta al punt de partida.

Documentacio:

• Propi estudi en Google Earth, Visor 3D de Terr@sit i el mapa topografic de IDEE IGN.

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Cansat d'anar a caminar pel mateix lloc i en ganes d'agarrar una miqueta de forma per a afrontar la proxima cita important que es la d'anar a la Vall de Laguar, vaig pensar en vindre per la zona d'El Cantal.

Guiant-me per la ruta de baixada que vaig fer el mes passat i una vegada estudiat la ruta en el Google Earth, vaig dissenyar esta ruta pensant que la podria fer en una hora i mija o dos hores. Efectivament no em vaig equivocar i esta ruta la vaig fer en dos hores.

El lloc es ideal, ya que he deixat el coche en un planet justament al costat del cami, en la zona denominada Casa de Denoto. Encara que siga pista forestal, te pujades i baixades pronunciades. Ademes n'hi ha molta tranquilitat i el paissage es molt bonico. En definitiva, esta zona de La Vila es ideal per a fer senderisme. Es mes, tambe es ideal per a pujar en bicicleta, pero n'hi ha que estar prou preparat i en una bicicleta bona.

El cami comença justament en la Casa de Denoto, en un desviament del cami a El Cantal. Nosatros agarrarem el desviament a l'esquerra que munta a la zona coneguda com a El Paller. Es una serie de monts que separen el Barranc de l'Aigüeta en el Barranc de Sales. Travessem esta zona deixant un cami a la dreta que entra dins de El Paller. Esta travessa te 2,8 Km. fins que ixim al Barranc de Sales. A partir d'ara anem direccio nort en busca de El Cantal. Passem per varies casetes i per enmig d'una bona pinada.

Arribant a El Cantalet, tenim un desviament a l'esquerra que conduix dalt de El Cantalet a on n'hi ha un mirador. Pero yo continue per la pista que munta en una pujada molt pronunciada per la vessant del Mont Lazaro que finalment nos conduix justament baix d'El cantal. A partir d'ara es una bona baixada pel Barranc de l'Aigüeta fins al punt d'inici.

Totes les Fotos de la Ruta

El vindre per esta zona m'ha despertat la curiositat de varios llocs: El mirador de dalt d'El Cantalet, la Cova de Mil Homens, El Paller i m'han entrat moltes ganes de muntar al Lazaro a on n'hi ha un punt geodessic. Les vistes tenen que ser espectaculars des del Lazaro. Pero aço ho descubrirem en les proximes rutes.

Senderiste

Circular del Carrascal (Serra Aitana)

FICHA DE LA RUTA
Data: 24 d'abril de 2011.
Distancia recorreguda: 15,11 Km.
Duracio de la ruta: 5h. 02m. (en molta tranquilitat)
Altitut Maxima: 1.050 m. (Segons la Diputacio d'Alacant)
Ruta Circular: Si.
Dificultat: Moderada.
Descripcio curta: Començarem pel Cami del Contador des de la Font del Pi, passarem pel Pas del Contador, nos desviarem cap al Pas del Golero, passarem pel Salt i tornarem al punt de partida.

Documentacio:

• Cases Noves
• Conselleria de Mig Ambient de la Generalitat Valenciana

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Per ad este dia m'apetia fer una ruta facileta i la zona del Barranc de la Font de l'Arc era una zona que s'acostava al meu gust. Com sempre que vaig a fer una ruta la prepare mirant els mapes i mirant webs d'uns atres senderistes i, encara que no es per la Font de l'Arc vaig triar esta ruta que està molt be explicada en la web de Cases Noves.

La ruta consistix en començar des de la zona de la Font del Pi (que yo no la vaig vore), muntar pel Cami del Contador (PR-9), passar pel Pas del Contador, desviar-me per una senda que du al Tossal del Retor que baixa per La Sirventa, passa pel Pas del Golero, enllaça en el PR-15 que du al Salt i per ultim tornem al punt de partida. Com es pot comprovar la ruta es exactament igual que la que explica en la web i en el video.

Com sempre lo complicat es arribar al lloc de partida. Ho busque en Google maps i seguint la carretera de La Nucia a Benimantell arriba un desviament a l'esquerra que du a la Font del Pi. Quan s'acaba l'asfalt aparque el coche i començare a caminar. Des d'este punt n'hi ha una vista espectacular tant de la Vall com del Castell de Guadalest. Tambe veig als nuvols amenaçants que estan amagats darrere d'Aitana apunt de passar. De fet esta semana Santa ha estat provent.

A les 8:39 del mati comence a caminar pel Cami que du al Pas del Contador. Es tracta d'una pista ampla en continua pujada. Des del Pas del Contador es pot vore tot el Barranc de l'Arc i Sella al fondo. Es una estampa preciosa. Tambe es pot vore el Coll del Tossal del Retor per a on mes tart baixarem al Pas del Golero.

Als pocs metros n'hi ha una senda a l'esquerra marcada per uns montonets de pedres que es la que tenim que agarrar. Aço fa que nos desviem del Barranc de l'Arc i anem caminant per una senda pegada a la vessant del Carrascal que va a parar a una pista que passa per un parell de casetes i que acaba a on comença una senda que munta al Tossal del Retor. En este punt tenim a un costat el Tossal, a l'atre costat el Carrascal, darrere el cami que duem fet i al fondo el Pas del Contador i davant tenim la Foya de La Sirventa per la qual anirem baixant per una senda molt bona de caminar.

Casi baix de la Foya, n'hi han unes casetes a la dreta i nos trobem una senyal a un cami que du a una tenda d'art anomenada La Sirventa. Pocs metros mes cap avant em trobe un encreuament de camins que van a Finestrat, a Sella i a Benimantell. Tenim que seguir cap a Finestrat. Als pocs metros d'este punt nos trobem el Pas del Golero. La veritat es que he quedat impresionat en este punt ya que des d'aci dalt n'hi ha una vista espectacular i privilegiada tant del Puig Campana (cober de nuvols hui) i dels Castellets. Torne a repetir que he quedat prou impresionat. Pero ademes es que des d'aci n'hi ha una baixada espectacular entre dos penyes que va a parar a la zona marcada com a Mas del Golero. Es baixa en zig-zag.

A mijant baixada n'hi ha un desviament que l'agarre i va a parar a una caseta que està en construccio. Passe per dins de la Propietat privada, passe per les ruines d'una casa i finalment va a parar a una pista que munta cap a l'esquerra (es el cami que tinc que agarrar). Pero al mirar a la dreta veig el començament del cami que està tancat per una barrera per a que no passen els coches. Per ahi passa el cami de Finestrat a Sella (PR-12). Justament en este encreuament n'hi ha un panell indicador que marca les direccions a Sella i a Finestrat, pero falta una senyal que està trencada (o arrancada) que no marca la direccio cap a Polop passant pel Salt (que es la direccio que tenim que agarrar en este cas). Yo aci m'equivoque i vaig cap a Finestrat, despres tinc que pegar la volta i tornar per aci.

Equivocacions a banda, esta pista va muntant entre el Carrascal i el Sanchet. En esta zona n'hi han dos comunitats de Budistes, per lo que tenim que tindre prou respecte al passar per aci. De totes formes han tengut un bon gust al triar esta zona per a instalar-se ya que es precios. Dalt del tot (una vegada passada la Comunitat Budista) n'hi ha un Mas de pedra molt bonico i seguidament una pista chicoteta per a helicopters. Justament en esta pista tenim que desviar-nos a la dreta i despres a l'esquerra per a agarrar una senda que transcurrix per la vessant oest del Sanchet i es el cami del Salt.

Pel cami del Salt nos trobem les ruines d'una atra casa i al arribar al final d'esta senda tenim unes vistes espectaculars de la Vall de Guadalest, tambe es veu Callosa i Serra Bernia. Comencem a baixar i en seguida ya es pot sentir el soroll que fa el "salt" de l'aigua al caure (d'ahi el nom del Salt), com ha plogut estos dies (i hui) tinc la sort de trobar aigua en el Salt. A partir d'este moment anirem bordejant per la cara nordest del Carrascal que constituix un jardi inmens i en combinacions de colors predominant el vert i el groc. Tambe impresiona la paret que pareix que vagen a caure't damunt.

Des d'una miqueta mes cap a vant del Salt es veu una tuberia de goma que va a acompanyar-nos durant tota la senda, que, com he dit abans, va bordejant el Carrascal i tenim en tot moment el barranc del Salt que es un balco en tot moment en vistes a la Vall de Guadalest. La senda no te perdua, n'hi han una o dos sendes que es desvien pero nosatros sempre seguim cap a l'esquerra bordejant la montanya. Es maravillos passar per dins de la vegetacio com de la jungla es tractara.

Finalment arribem a un encreuament de camins. Podem tirar cap avant (per a on va la tuberia que nos acompanyava), a la dreta o a l'esquerra que munta cap amunt. Nosatros esta vegada nos despedim de la tuberia i girem cap a l'esquerra. Es tracta d'una senda de casi un kilometro en continua pujada que va a eixir al Cami del Contador i que al haver plogut hui està plena de fang. Quan arribem al Cami, doblarem a la dreta i en 1,2 km. trobarem el fi de la ruta circular.

Totes les Fotos de la Ruta

En la duracio de la ruta he ficat que la vaig fer en 5 hores. Clar, si no m'haguera equivocat tantes vegades. La veritat siga dita, vaig tardar 6 h. i 40 m. ya que em vaig equivocar nomes quatre vegades i una d'elles casi arribe a Finestrat. La ruta la tenía prou preparada i duya una chulleta per a recordar-me pero aixina i tot em vaig enganyar. Pero el moment pijor va ser despres de baixar el Pas del Galero que vas a parar al cami que passa per la Comunitat Budista ya que el cami estava tallat per una barrera i la senyal que indicava el cami cap al Salt el van llevar. Clar l'instint em conduia cap a Finestrat pero vaig arribar a un lloc en Sacarest a on n'hi havia un poste indicador en totes les senyals i marcava la direccio cap a Polop per el Salt. Quan vaig tornar al cami tallat per la barrera vaig comprovar que en el poste estaven els claus de la senyal que algu havia arrancat. Aixina es el senderisme i aixina soc d'ingenu i ignorant.

Senderiste

Ruta dels Castellets

FICHA DE LA RUTA
Data: 17 d'abril de 2011.
Distancia recorreguda: 10,81 Km.
Duracio de la ruta: 3h. 50m.
Altitut Maxima: +/-750 m. (Segons l'Intitut Geografic Nacional Espanyol)

Ruta Circular: Si.
Dificultat: Facil.
Descripcio curta: Muntarem per la Casa del Mege al Portell de Lopez, anirem per l'ombrage dels Castellets, pujarem al coll de Sacarest i tornarem al punt de partida.

Documentacio:

• Casiaventurilla
• Institut Geografic Nacional d'Espanya
• Wikiloc (Picozorrubio)

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Els Castellets es una serra al costat del Puig Campana que crida l'atencio per la seua forma tan particular. Es tracta d'una succecio de pics formant algo paregut a una corona. Des del Ponoig inclus pareix que siga el crater d'un volca. Servix de frontera entre els municipis de Finestrat, Sella, Orcheta i Benimantell.

En un principi em va agradar l'idea que plantejava en la seua web "Casiaventurilla". En Wikiloc vaig trobar la mateixa ruta pero realisada per Picozorrubio. En les dos webs comenten el problema de les finques tancades, aixina que un dia vaig anar a investigar. Tambe en el Google Earth no deixa observar-ho en claretat. Al anar, vaig comprovar que el cami estava tallat per valles, delimitant la zona privada. Tambe vaig preguntar a un home extranger que viu per la zona i em va dir que n'hi havien uns atres camins marcats, pero yo no els vaig vore. Finalment, observant els mapes ortofoto de la GVA (que ahi si que es veu en claretat) veig que el cami comença justament darrere d'una caseta en el sostre roig. Aixina que n'hi ha que anar camp a traves i bordejant la serra per a arribar justament ad eixe punt. Com a nota curiosa al respecte dir que en l'entrada del cami de la Casa del Mege està indicada com a Partida Realet 73, pero vaig comprovar que n'hi han dos numeros 73 en diferents llocs. Tambe la numeracio de la Partida Realet es una miqueta particular ya que al costat del numero 73 estava el 38, no seguixen una numeracio correlativa.

Tambe he variat el punt de partida ya que en les dos webs citades venen a dir que la tornada n'hi ha molt asfalt, aixina que yo vaig a distribuir l'asfalt entre el principi i el final. En les dos webs nomes començar la ruta ya comencen a pujar, yo fare un parell de kilometros abans de pujar. Podeu vore aci com arribar a on he deixat el coche. D'esta forma lo que pretenc es tambe calafar una miqueta abans de pujar.

Aixina que a les 8:25 comence a caminar en direccio a la Casa del Mege. A les 8:50 arribe a l'entrada del cami i torne a comprobar que a causa del vallat no es pot entrar de cap de manera i accedir directament al cami que munta al Portell de Lopez. Aixina que continue per la carretereta cap abaix (direccio cap a la mar) i despres d'unes curves i de tots els vallats em desvie cap a la dreta mont a través per a intentar bordejar la serra en l'intencio d'arribar justament a la part de darrere de la caseta de sostre roig. Passe per varis bancals llaurats i finalment a les 09:35 arribe al lloc correcte. He perdut 45 minuts pero ara estic desvanit d'haver trobat el cami per a muntar. En qualsevol moment m'esperava que ixquera algu i que em quidrara l'atencio, pero yo se que no estic fent res roïn.

Ara ya mes tranquil, comence a pujar. Les vistes son impresionants de tota la Partida Realet, la serra d'Orcheta, el Tossal dels Nius, el Ponoig i el Sanchet, pero sobre tot l'inmens Puig Campana. Lo bonico del cas es que l'ombra del Puig Campana cubrix tota la partida i descansa sobre els castellets, es una estampa molt curiosa.

Justament abans d'arribar al Portell de Lopez observe que n'hi ha un niu de falcons que ixen de tant en tant a pegar-se una volteta. A les 10:13 arribe al Portell de Lopez a on faig unes fotos, grave en video i pegue una ultima mirada perque a partir d'ara tot va a canviar ya que passe a l'atra part de la Serra Els Castellets a on qui predomina ara es la Serra d'Aitana. El cami discurrix per l'ombrage dels Castellets, un bosc prou espes decorat de floretes molt boniques que em criden molt l'atencio. Estes frases demostren els meus coneiximents en botanica.

La senda es molt bona de caminar i facil de seguir, seguint l'intuicio vas agarrant els desviaments correctes. No obstant m'equivoque en un desviament ya que no pensava que tindria que muntar mes, pensava que Sacarest estava mes baixet. Aixina que agarre un desviament que puja per la montanya i finalment va a parar al coll de Sacarest que es justament a on acaben els ultims pics dels Castellets. Ad este punt arribe a les 11:34.

A partir d'ara es, en excepcio de la part central, una pista esfaltada que baixa i va a parar justament al punt d'inici, a diferencia de les dos webs citades al principi que baixen per uns atres llocs. Baixant em trobe un parell de valents ciclistes pujant. N'hi ha que tindre'ls ben posats per a muntar aci en bicicleta. Finalment a les 12:13 arribe al coche i done per acabada la caminata de hui, desvanit per que al final tot ha anat molt be.

Totes les Fotos de la Ruta

A vegades, i este es el cas, la propietat privada i el senderisme te que chocar. La propietat privada es un dret fonamental i n'hi ha que respectar ad aquell que vullga tancar o delimitar la seua propietat per a preservar la seua intimitat, a mi personalment no em pareix mal, lo que no em pareix be es que es tanque una propietat privada i que no s'abilite una atra alternativa per a arribar a les sendes, clar este es un tema dels que governen i est es un atre cantar. Ya se que ningu fara cas, pero ahi queda esta reflexio. 

Senderiste

Serra Cortina

FICHA DE LA RUTA
Data: 3 d'abril de 2011.
Distancia recorreguda: 9,15 Km.
Duracio de la ruta: 4h. 15m. (en molta tranquilitat)
Altitut Maxima: 510 m. (Segons l'Intitut Cartografic Valencià)
Ruta Circular: No, pero tornem al mateix punt de partida.
Dificultat: Moderada.
Descripcio curta: Anem a muntar a Serra Cortina des de l'Urbanisacio Golf Bahia, caminarem sobre la superficie de la serra arribant a la part nort i tornarem pel mateix lloc que hem vingut.

Documentacio:

• Institut Cartografic Valencià (Part Sur de Serra Cortina)
• Institut Cartografic Valencià (Part nort de Serra Cortina)
• Wikiloc

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Deixem el coche aparcat en front des d'a on comença el cami de pujada. Esta ruta de pujada no la he vist per internet, lo normal es que munten per l'atra banda de la serra be per Finestrat o be per la Urbanisacio Panorama.

A les 8:27 comencem la pujada. Es una pujada molt pronunciada i tenim que anar parant prou per a agarrar aire. Yo aprofite per a tirar fotos i disfrutar de les vistes, tant de Benidorm, com de La Vila que es veu mes llunt. Tambe comentem la llastima de destroça que fem el ser huma urbanisant tot lo que podem. Un atre obstacul en la pujada son les pedres que n'hi han en la senda que fa que esvare el peu i tenim que anar enlerta.

A les 9:22 arribem dalt del llom de la serra a on es divisa en una majestuositat impresionant el Puig Campana. Va ser impresionant com en l'ultima rampa ya veies lo alt de la serra i a la vegada anaves vent al Puig Campana de dalt cap a baix fins a vore'l sancer. Es, sense dubte, la millor panoramica del Puig Campana que puga haver.

Descansem una miqueta, mengem unes avellanes, bebem una miqueta d'aigua i tirem unes fotos per al recort.

A les 9:32 aproximadament continuem la ruta per a vore la part sur de la serra a on es pot vore Finestrat, Sella i La Vila. Arribem a les 9:37. Tambe al fondo es pot divisar la Plaja de Sant Joan i Alacant. Seguidament peguem la volta i nos dirigim a la part nort de Serra Cortina. Es un puja i baixa en la senda plena de pedres que dificulta, sobre tot, les baixades. A la esquerra de nosatros es troben el Puig Campana, el Ponoig i al fondo el Sanchet. A la nostra dreta es troba Benidorm i mes proxim a la serra totes les urbanisacions, complexos hotelers i seguidament Terra Mitica.

Com a anecdota, arribant casi a l'ultima pujada ve un gos grandot directament a la meua comanyera i nos pega un bon susto. Darrere ve l'ama del gos que pareix que li parle en alema i nos diu que no nos assustem que no fa res pero el susto ya no nos el lleva ningu. Justament ahi es veu el cami que puja per l'Urbanisacio Panorama. De fet n'hi havia una furgoneta alli mateixa.

Son les 10:35 i nos disponem a pujar l'ultima costereta fins al cim de la part nort de Serra Gelada. Anem poc a poc pero esta vegada sense fer moltes parades. A les 10:43 arribem al cim a on n'hi ha un mirador de fusta. Des d'alli es pot vore perfectament Serra Gelada, tot Benidorm i en especial Terra Mitica i Terra Natura, La Nucia, Polop, Callosa, Serra Bernia, el Sanchet, el Ponoig i el Puig Campana. Descansem un rato, almorcem i faig fotos, moltes fotos. Es molt bonico. Estant alli veem arribar a dos ciclistes que han muntat en bicicleta.

A les 11:04 nos tornem en busca del coche. Nomes arrancar per a tornar, nos trobem en un grup de ciclistes, pero estos menys u pugen caminant baixats de les bicicletes. A les 11:59 arribem al punt de baixada. La baixada la fem molt espauet perque s'esvara en facilitat degut a les pedres soltes que n'hi han. Finalment a les 12:42 arribem al punt de partida i nos tornem a casa.

Totes les Fotos de la Ruta

Com a comentari final hui, sense ser una ruta molt dificil, acabe prou cansat i en els peus dolorits. Tot es degut a que anavem molt espauet per a no esvarar-nos i fer-nos mal.

Senderiste

CIRCULAR DEL MONTGO

FICHA DE LA RUTA
Data: 26 de març de 2011.
Distancia recorreguda: 17,13 Km.
Duracio de la ruta: 8h. 14m. (en tranquilitat)
Altitut Maxima: 752 m. (Segons l'Intitut Geografic Nacional Espanyol)
Ruta Circular: Si.
Dificultat: Dificil.
Descripcio curta: Ruta circular al Montgo passant per la Cova de l'Aigua, la Cova el Camell, El Cim, La Creu de Denia i no passant pel Raco del Bou.

Documentacio:

• Denia.net
• Institut Geografic Nacional d'Espanya
• Rocacoscollá
• TopWalks
• Casiaventurilla

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Despres de varis dies ploent, hui fa un bon dia, lo unic una llaugera boira que no va a deixar-me vore les vistes clares des del cim del Montgo. Despres d'un bon rato buscant el punt d'inici de la ruta i al final preguntant a la gent, finalment arribe al punt de partida. L'aparcament es escas, pero d'eixe el coche ben aparcat.

A les 9:40 comence la ruta junt al meu gos Simba, passe la cadena i estan els panells indicadors de les rutes. Dude si començar per la dreta o per l'esquerra, com vaig a soles tinc l'intencio de fer la ruta integral del Montgo, es a dir, passar per tots els racons d'interes. La ruta circular consistix en anar a la dreta (buscant el Raco del Bou) o anar a l'esquerra (passant per la Cova del Gamell). Te dos desviaments: un a la Cova de l'Aigua i l'atre a la Creu de Denia.

Son les 9:54, finalment agarre el desviament de l'esquerra (el que he vist per internet que va la majoria de la gent). En el panell indicador fica cap a la Cova del Gamell. Als pocs metros, a les 10:00, em trobe el desviament cap a la Cova de l'Aigua i puge. Este cami es de pujada i baixada per la mateixa senda. Arribe a les 10:13. Alli n'hi ha un grup de jovens que al arribar yo ells baixen. Es molt bonico.

A les 10:35 comence a baixar. A les 10:53 acabe de baixar de la Cova de l'Aigua i mamprenc el cami fins a la Cova del Gamell. Vas bordejant el Montgo pero apenes aumentes d'altura. A les 11:42 arribe a un pou que en el cami es conserva la una ruta romana (o algo paregut), la veritat es que es molt bonico. Al costat del pou i mirant cap al cim, baixa una torrentera que despres des de lo alt es veu que va seguit al cim. A les 11:54 arribe a la Cova del Gamell. Es pot baixar, pero al anar a soles no m'atrevixc a baixar, naturalment Simba a baixat a investigar. Descanse una miqueta perque lo que es veu per a pujar es collonut.

A les 12:06 comence la pujada. Els primers metros son impresionants, apenes es nota la senda i la vaig perdent. Lo unic que al principi n'hi ha un pal indicador en les ralles blanca i groga i despres es veu una senyal. A eixa senyal arribe a les 12:20 i diu que falten 2 h. i 10 m. per a arribar al cim. Si tot va be vol dir que arribare a les 14:30 (pero finalment arribe a les 13:55).

La pujada al cim es en zig zag, et dona l'impresio de ser un bola de pim ball. De moment vas mirant cap a Denia i al moment vas mirant cap a Xabia. Conforme vas agarrant altura, vas veent millor el Cap de Sant Antoni. Faltant uns 20 o 30 minuts n'hi ha un cartell que indica "Senda Perillosa cap al cim". ¡Com per a tornar-te ara!. Tens que muntar agarrant-te en les roques en els mans. Finalment a les 13:55 arribe al Punt Geodesic que indica el punt mes alt del Mongo. Estic a 755 metros i el Cap de Sant Antoni als peus. Una passada. Lo unic negatiu es que la boira no deixa vore en claretat pero cap al sur es pot distinguir el Puig Campana, Serra Bernia i el Penyo d'Ifach. El Cap de la Nao, Xabia, el Cap de Sant Antoni, Denia i tota la costa fins a Valencia.

Com a anecdota, n'hi ha una familia dinant i Simba ha anat fins alli a molestar (en realitat a vore si li donen algo de menjar). Tinc que agarrar-lo i nugar-lo a una pedra per a que no els torne a molestar. Al rato arriben un grup de chics i chiques que em demanen que els ho faja una foto i els ho dic que tambe em fagen una a Simba i a mi. Finalment una chiqueta de la familia que he comentat abans em demana permis per a donar-li un sandwich a Simba que no li dura ni 10 segons en menjar-se'l.

Una atra anecdota es que casi arribant al cim em trobe en uns chicons que baixen en un gos que, segons ells, estava abandonat. Era un tros de gos enorme i tenía la pell com la d'un guepardo pero en el pel marro fosc. Es veia que el gos era molt bo.

Despres de descansar, agarrar forces i menjar-me el bocata, decidixc traure unes fotos mes i començar a baixar. Proxima parada la Creu de Denia, que es veu des d'el cim. A les 14:29, comence el cami de tornada.

A les 15:12 veig el cartell indicant la pujada a la Creu. Veig a un grup de gent que està banxant. Per aixo tinc que esperar-me a que baixen tots per a acabar de muntar. A les 15:31 arribe dalt. La vista de Denia es millor que des del Cim. Alli n'hi han dos chiques extrangeres que les salude i no fan ni cas. Pijor per ad elles. Faig unes fotos i a les 15:41 comence a baixar fins al mateix punt que he muntat. Alli arribe a les 15:58 i continue el cami fins al coche.

Este cami es mes bonico. Per lo vist esta zona es va cremar i ha naixcut herba i plantes molt boniques. A les 16:40 arribe al desviament cap a Jesus Pobre. Naturalment yo agarre el cami de baixada a Denia. I nomes agarrar este cami inmediatament veus una IMPRESIONANT baixada i el cami es veu allaaaaa baix. ¡Maria Santissima!. Ala, puix a baixar toca. Tinc l'impresio que es com la pujada per l'atre costat, en zig zag, pero mes bonica degut a la gran vegetacio que n'hi ha.

A les 17:05 arribe a un desviament que du o be cap a la Cova de l'Aigua (a la dreta, sentit llogic pero equivocat) o be cap a al Raco del Bou (cap a l'esquerra i que s'allunta d'a on tinc el coche segons la llogica). En un principi agarre cap al Raco del Bou que es lo unic que em faltaria per a vore, pero em torne i vaig cap a la Cova de l'Aigua pensant que per alli arribaria mes pronte ya que vullc a vore si arribe abans de les 7 a La Vila. Conforme vaig tornant, veig que m'he equivocat i recordant-me d'una cita en la web de TopWalks a on fa eixa indicacio, deuria d'haver agarrat el desviament cap al Raco del Bou, haguera vist eixe lloc i segur que haguera arribat abans, pero ¡que anem a fer!, aço tambe es aventura i no sempre encertes.

A les 17:35 arribe a la pista a on al principi de la ruta es desviava cap a la Cova de l'Aigua, a les 17:39 arribe al desviament del principi de la ruta (per a fer la circular cap a la dreta o l'esquerra). A les 17:54 arribe al final de la ruta. Cansat pero content d'haver realisat una ruta mitica del senderisme valencià.

Totes les Fotos de la Ruta

Lo que no m'ha agradat es que el cami es un "trenca soles". Tot el rato es de pedres de punta. La pista que du a la Cova del Gamell es tota de pedres. La pujada i la baixada del cim la senda està plena de pedres que ixen de terra i s'afiquen al peu que dona gust. Es una prova dura per als turmells i per als genolls. Tambe dir que Simba va arribar a casa prou coixet.

Senderiste

El Cantal des del Panta de l'Amadori i final en El Charco

FICHA DE LA RUTA
Data: 20 de març de 2011.
Distancia recorreguda: 13,35 Km.
Duracio de la ruta: 3h. 45m.
Altitut Maxima: 405 m. (Segons medicio de Wikiloc)
Encara que El Cantal te una altitut de 492 m. segons l'Institut Geografic Nacional Espanyol tal com mostra l'image pero nosatros no pujem dalt (no se si es pot), sino que nos quedem en el cami.

Ruta Circular: No.
Dificultat: Molt Facil.
Descripcio curta: Eixim des de l'aparcament del Panta del Amadori, passem la presa, muntem al Cantal i baixem a la Venda d'El Charco.

Documentacio:

No tinc documentacio. Esta es una de tantes rutes que es poden fer a "El Cantal".

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Hui he qudat en amics de la faena i volem anar al Cantal, que es una roca molt particular que n´hi ha en La Vila Joyosa. La ruta la prepare yo i he pensat que lo que podriem fer es, ya que anem tres, un dels coches el deixem en la Venda d'El Charco (que sería el punt final de la ruta) i l'atre coche el deixem en l'aparcament de la zona recreativa del Panta de l'Amadori i des d'aci començarem la ruta.

Aixina ho vam fer. A les 8:33 comencem a caminar des de la zona recreativa del Panta, passem pel tunel (davant del tunel n'hi ha una barrera per a que els coches no puguen passar) i travessem la presa del panta. Passem pel segon tunel i continuem la carretera. Justament a on n'hi ha una atra barrera per a que no passen els coches es desvia un cami a l'esquerra que munta, agarrem este i passem per la vessant. Quan arribem dalt es creuen varis camins i agarrem el de la dreta i de seguida a la dreta per a passar per la vessant de l'atre mont i travessar les montanyetes que n'hi han i nos du a un cami.

Llevat d'estre troç inicial, el restant es un cami i en les costeres inclus està esfaltat. Esta ruta està preparada per a fer-la en bicicleta, de fet nos hem trobat en varis grups de ciclistes.

Es una zona de La Vila que conec poquet i es molt bonica. Naturalea per totes bandes. Alguna que atra caseta. El cami va sempre cap a dalt suaument. N'hi han dos trams finals que son els mes durs. Lo que admire realment es als valents que fan esta ruta en bicicleta, no se com poden muntar per aci.

A les 11:18 arribem a la zona del Cantal i parem a descansar i a almorçar. Des d'aci tenim justament baix la carretera que va a Aigües de Busot, lo que es coneix com el Barranc de La Mola. Segons el mapa del IGN estem en els Alfondonets.

A les 11:38 continuem la marcha i arribem justament baix de la pedra del Cantal a les 10:52. Des d'aci lo que impresiona es que es veu al fondo cap a la mar la torre d'El Charco. Que bonica es esta zona. Seguidament ya comencem a baixar cap a la Venda d'El Charco. Es tot baixada, uns 5,5 Km. de distancia. El primer tram es una baixada molt empinada que, torne a repetir, no se com ho poden muntar en bicicleta.

Fins a El Charco es tot cami i en els montanyes inclus està esfaltat. Deixem el Mont Paller a la dreta, mes cap a vant a l'esquerra deixem El Salomo i, m'acabe d'enterar, continuem baixant pel Barranc de l'Aigüeta. Finalment, quan son les 12:12 arribem al coche situat en la Venda El Charco.

Totes les Fotos de la Ruta

Una ruta molt bonica de fer i molt gratificant ya que tenía interes de coneixer tota esta zona. Segurament fare alguna mes per esta zona, pel Mont Lazaro i per darrere. Una vegada ya en el coche tornem al Panta a arreplegar l'atre coche, cada u a sa casa i fins la proxima eixida.

Senderiste

Des de Finestrat al Cim del Ponoig i tornar

FICHA DE LA RUTA
Data: 27 de febrer de 2011.
Distancia recorreguda: 13,90 Km.
Duracio de la ruta: 5h. (tranquilament)
Altitut Maxima: 1.181 m. (Segons la Diputacio d'Alacant)
Ruta Circular: No, pero torne al lloc de partida per la mateixa senda.
Dificultat: Moderada.
Descripcio curta: Des de Finestrat (una miqueta mes amunt de la Font del Moli) passant pel Refugi "Jose Mª Vera", el Coll del Pouet, Coll del Llamp i Cim del Ponoig.

Documentacio:

• Senders a Peu (Diputacio d'Alacant)
• Cuesta Arriba

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Hui ha segut pensat i fet. No tenía res planificat i he decidit muntar al Cim del Ponoig. Com tampoc m'he preparat la ruta simplement lo que he fet ha segut anar a Finestrat, deixar el coche en el mateix lloc que quan vam muntar al Puig Campana (aci podeu vore com arribar des de La Vila Joyosa), anar fins al Coll del Pouet i des d'ahi en conte de muntar al Puig Campana em desviare al Ponoig.

Hui està nuvolat i vinc acompanyat pel meu gosset. Fa mes fret del que yo pensava pero suponc que quan comence a caminar entrare en calor i se me passarà. A les 8:53 comence a caminar per la senda d'asfalt, uns metros mes cap a vant em desvie a la dreta per una senda de terra i ahi justament n'hi ha un cartell indicador i seguixc direccio a Polop.

La ruta es la mateixa que la del Puig Campana (aci podeu vore la ruta que vaig fer) pero esta vegada em trobe varies sorpreses que no estaven l'atre dia. Per a començar, em trobe dos trocs dels arbres cremats en mig del cami, u d'ells el puc bordejar pero l'atre el tinc que passar per damunt d'ell.

A les 10 en punt arribe al Refugi, pero esta vegada n'hi ha roba extesa fora, segur que n'hi ha algu dins i te pinta de que siga una parella. Continue la marcha i a les 10:15 arribe al Coll del Pouet. Alli descanse un ratet i em trobe en un grupet de tres persones que munten des del Mas de la Monja. En eixe moment pense que si em trobe be, despres baixare a vore eixe Mas que ya fa temps que tinc ganes d'anar.

Despres de descansar una miqueta mamprenc el cami que munta al Ponoig. La senda es bona i a mijant cami n'hi ha un pal indicador trencat i tirat en terra i no se per a on continuar, decidixc continuar i n'hi ha un lloc molt bonico que n'hi ha que passar per enmig de dos roques.

Un esforç mes i quan son les 10:40 ya he arribat, sense saber-ho, al Coll del Llamp. I dic sense saber-ho perque n'hi ha un moment de dubte perque perc la senda. Baixe una miqueta i em trobe el panell indicador de creu de camins. Em desvie en la direccio indicada i torne a trobar les marques, pero comença a ploure i es gira prou vent.

Mentres camine pense en quina pena de dia, perque al estar nuvolat, povent i en l'aire que s'ha girat no deixa apreciar les vistes que n'hi han. A la meua dreta està impresionant el Puig Campana, a la meua esquerra el Sanchet que tambe impresiona lo bonico que està, per darrere estan els Castellets que pareixen el crater d'un volca en la seua forma circular i davant meua busque el cim del Ponoig.

¡Quina barbaritat!, ¡com plou i quin vent que fa!. Ademes ara tinc mes fret que abans. Espere que l'aventura de hui no em coste un constipat. Em trobe a un grup de cinc senderistes acompanyats d'un gos que tornen del Cim. La veritat es que vaig en lerta per a no esvarar-me ya que el precipici el tinc al costat.

Per fi, a les 11:15 arribe al Cim del Ponoig. L'ultim tram es una miqueta dificultosa la pujada pero aci estem el meu gosset i yo. Es una llastima perque està plovent, fa un vent molt fort i un fret que talla els llavis. Tenía pensat almorçar aci pero degut al mal orage, trac unes fotos per al recort i em torne cap a baix. Mentres baixe al Coll del Llamp pense per a on tornare si per a on he vingut o li pegue la volta al Puig Campana. Quan arribe al Coll del Pouet ho decidire.

A les 11:51 arribe al Coll del Llamp i sense parar continue i a les 12:18 arribe al Coll del Pouet. Pare, descanse una miqueta, em menge el bocata i finalment decidixc que em torne per a on he vingut ya que estic banyat i note que el vent està pegant molt per la part de l'oest i per la part de l'est del Puig Campana no pegarà tant, aixina que dit i fet.

Una ultima anecdota en el trayecte de tornada es que una vegada passat el Refugi i baix del barranc veig menejar-se una cabra montesa, quina llastima no haver tingut a ma la camara de fotos. Finalment arribe al coche a les 13:53, justament 5 hores despres d'haver començat.

Totes les Fotos de la Ruta

Senderiste

Ruta Circular i Cim del Puig Campana

FICHA DE LA RUTA
Data: 6 de febrer de 2011.
Distancia recorreguda: 17,06 Km.
Duracio de la ruta: 10h. 30m. (en molta tranquilitat)
Altitut Maxima: 1.408 m. (Segons l'Intitut Geografic Nacional Espanyol)
Ruta Circular: Si.
Dificultat: Dificil.
Descripcio curta: Anem a muntar i a pegar-li la volta al Puig Campana, passant pel Refugi, Coll del Pouet, Pou de Neu, Font de la Solsida, i la Casa-Cova.

Documentacio:

• A Peu (Ajuntament de Finestrat)
• Institut Geografic Nacional d'Espanya
• A Patita
• TopWalks
• LinkAlicante

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Despres de la primera ruta a Serra Gelada senc que ya puc en tot, aixina que lo millor sería pujar al Puig Campana, ¡Casi res!. Esta vegada vaig acompanyat per la meua filla major i el seu novio que, per ad ells, es la primera ruta que fan. ¡Aixina es fa!, ¡debutar a lo gran!. La primera ruta de senderisme directament a Puig Campana i, com aixo no es tot, tambe li peguem la volta.

Hui fa un dia fenomenal. Hem quedat a les 7:30 en La Vila Joyosa pero ya comencem en retras. De totes formes arribem a Finestrat a les 8:00 i comencem a caminar exactament a les 8:09.

Hem deixat el coche en un solar mes cap a munt de la Font del Moli, justament a on acabarà la ruta. Comencem a caminar sobre la carretera esfaltada i als pocs metros nos desviem a la dreta en una senda de terra i seguidament nos trobem un pal indicador dels diferents camins (per la pedrera, cap a Polop), agarrem el cami de l'esquerra indicat en el PR-CV 13 que du a Polop.

Aci comencem a pujar llaugerament i anem notant com estem pegant-li la volta al Puig. Per aci podem vore davant els Castellets i Aitana. El Puig Campana el tenim inmens a la nostra dreta. Continuem en llauger ascens i rodant el Puig. Es aci a on comencem a vore el bosc cremat. El 24-25 de giner de 2009 el Puig Campana va patir l'ultim incendi important i es una llastima este paisage.

A les 9:35 arribem a un lloc molt bonico ple d'un colorit espectacular gracies a les plantes que han rebrotat. A les 9:41 arribem al Refugi que du el nom del montanyiste Jose Mª Vera. Una construccio de chapa en la que, per lo vist, n'hi ha gent que es queda a passar la nit. Continuem la ruta pujant unes escales i seguint per una recta prou llarga en llauger ascens que nos conduix directament al Coll del Pouet, al que arribem a les

9:58. Este es una creu de camins: el cami en direccio nort conduix a Polop i al Ponoig, el de l'est al Mas de la Monja i el del sur cap al Cim i a Finestrat passant per la Font de la Solsida. Descansem un ratet i continuem la ruta, ara si que comença lo bo.

Despres d'una primera costera pronunciada el cami es dividix: a l'esquerra du a la Font de la Solsida (que agarrarem a la baixada) pero nosatros agarrem el de la dreta que va cap al cim, seguint les indicacions del Sender Botanic. Durant el trayecte nos donem conte que encara queda neu de fa dos semanes que va nevar per esta zona. La pujada cada vegada es fa mes dura, pero com anem tan espauet nos dona temps a recuperar-nos perfectament, principalment em preocupen els acompanyants per a que no es fatiguen massa. N'hi ha un moment de dubte a mijant pujada per si continuem o no pero van dir que continuarem i, finalment quan son les 12 en punt arribem a al coll enmig dels dos cims a on n'hi ha gent almorçant. Encara queda l'ultima ascensio al punt mes alt pero ara ya per senda, encara que no la veem clara.

A les 12:16 arribem a lo mes alt a on es troba el Punt Geodesic, una caixeta metalica que n'hi han uns blocs de fulles per a firmar i unes vistes impresionants. La satisfaccio es tan gran que estic fins i tot nervios i sense saber a on mirar, ¡es veu tot!. Ahi baix està Serra Cortina, Serra Gelada, el Penyo d'Ifach, Serra Bernia, el Montgo al fondo, Ponoig, Sanchet, Aitana, Serra d'Orcheta, les Serres d'Alacant, l'inmens Mar Mediterraneu. La veritat es que els tres estem maravillats. Nos mereixem un descans, una llargera almorçada, disfrutar una miqueta mes de les impresionants vistes i inmortalisar el moment en fotos i video. Percert, ¡quanta gent n'hi ha aci dalt!, pareix un concert de rock.

A les 13:20 comencem a baixar. En un principi pensava que la baixada sería mes rapida que la pujada. Error per la meua part, ya que va ser tot al contrari. A la meua filla encara mes li va costar baixar que pujar. Pero be, sense pressa i poc a poc. Sobre les 15:15 arribem al desviament del Pou de Neu, a on nos parem un ratet. Tornem a la senda i arribem al desviament cap a la Font de la Solsida a la que arribem a les 15:50. Tornem a descansar un ratet mes i contemplem el desastre que va provocar l'incendi de fa dos anys, ¡quina pena!. Continuem i nos trobem una atra font justament baix de la de la Solsida, apegada a la paret vertical del Puig Campana.

Continuem la ruta per bona senda que despres es complica una miqueta. Anem rodant el Puig Campana i anem baixant poc a poc. N'hi ha alguna que atra baixada mes pronunciada, pero es pot anar. Ara el cansanci ya comença a notar-se. Son moltes hores caminant. Una vegada hem baixat lo mes dificil ya arribem a senda plana i millor per a caminar. A les 17:50 a la nostra dreta nos trobem per sorpresa una casa en ruines i darrere una cova. Entrem, mirem i nos anem que ya tenim ganes d'arribar al coche. La senda es bona i nos conduix per enmig d'uns chalets i apegat a un d'ells està la baixada definitiva a una pista esfaltada, que conduix a un cami de terra que finalment nos conduix justament enfront d'a on tinc aparcat el coche. Hem arribat a les 18:39 justament quan el sol comença a apagar-se.

Totes les Fotos de la Ruta

Arribem a casa arrendits pero totalment debellits del dia que hem passat en el Puig Campana. Si hem pogut muntar i pegar-li la volta al Puig Campana, ya estem preparats per fer qualsevol ruta senderista. ¿Quina sera la proxima?.

Senderiste