Per la costa sur de La Vila

FICHA DE LA RUTA
Data: 3 de juliol de 2011.
Distancia recorreguda: 12,89 Km.
Duracio de la ruta:  3h. 45m.
Altitut Maxima: 74 m. (Segons medicio del visor 3D Terr@sit)



Ruta Circular:  No.
Dificultat: Facil, a excepcio del tram entre les plages del Carrichal i El Charco que per a on vaig anar es perillos ya que vaig passar pel mateix precipici. N'hi ha una alternativa mes segura.
Descripcio curta: Anem en el Tram fina a la parada de la Venda Lanuza a on iniciem la ruta i anem tot el rato per la costa visitant les diferents plages fins a la Plaja Centre de La Vila.

Documentacio:

Esta vegada no he seguit cap ruta indicada. Simplement, una vegada havia fet la ruta per la costa nort de La Vila, vaig pensar en fer lo mateix per per la part sur.

Detalls de la Ruta en Wikiloc

Una vegada feta la ruta per la costa nort de La Vila, em va pareixer molt interessant fer lo mateix pero per la costa sur.

En el Tram hem parat en la parada de la Venda Lanuza. Encara que forma part del terme municipal de El Campello, es una caleta molt bonica, encara que esta zona està massa edificada. Uns metros mes cap a La Vila n'hi ha una atra mes chicoteta que te bona pinta. A partir d'aci comencem a pujar fins que s'acaben els chalets i nos quedem a lo alt de la primera pujada en busca de la plaja d'El Carrichal.

Per senda no definida arribem a la Plaja del Carrichal. Es de pedres grosses i poc visitada. Inclus quan vaig passar n'hi havia gent que eixia d'una tenda de campanya. Al final de la plaja tornem a pujar pel costat d'una caseta i anem a parar a una antiga casa de vigilancia de la Guardia Costera, prou ben conservada.

Este tram que ve es el mes complicat de tots, de fet es l'unic que te algo de complicacio. Si vos agrada l'aventura i el risc es de lo millor pero si no o patiu de por a les altures o vertic no vos ho recomane. Una vegada deixem la casa citada tenim que caminar uns passos per la mateixa via del trenet, inmediatament pugem per lo que pareix un caminet pero que a la banda esquerra està la via del tren i a la banda dreta un bon precipici cap a la mar. Un esvaronet i no ho contem. L'amplaria d'esta senda no arriba a un metro. Aixina que fent equilibri durant uns cent i pico metros nos tornem a ficar dins del mont en busca de la Torre del Charco. Pero una vegada mes el risc es innecessari. Buscant i seguint una senda va a parar justament al precipici. Tenim que anar molt enlerta per a no pegar un pas en fals. Finalment nos conduix a lo que pareix una caseta per a caçar molt ben cuidada.

El tram que acabe de descriure, si nos agrada el risc es de lo milloret. Pero tenim alternativa anant simplement per la carretera i ya trobarem una atra senda per a on tornar a ficar-nos per la montanya i buscar la plaja d'El Charco. Torne a repetir que este troç es perillos i res reconamable per gent que puga parit de vertic.

Una vegada passat este complicat troç nos trobem davant de la Torre d'El Charco. Es tracta d'una de tantes torres vigia que tenim per la costa. Esta concretament es del segle XVI i servia per a avisar les intrussions dels pirates ad estes terres. Justament baix de la torre n'hi ha un chalet i es que este terreny es de propietat privada. Hui no havia ningu i de totes formes, encara que passe per la mateixa porta de la casa, a mi lo que m'interessava era visitar esta magnifica torre. Des d'este punt, a la dreta podem vore tot lo que hem caminat i al fondo tenim la costa d'Alacant. A l'esquerra tenim lo que nos queda per caminar en la torre de la Mallaeta al fondo.

Continuem la ruta baixant a la plaja del Charco. Una plaja de pedres molt concurrida per gent que ve a passar el dia i rostir-se unes sardines o unes chulles. Al final de la plaja tornem a contemplar la bellea de la Torre vigia. En este punt tornem a complicar-nos la vida i es que la possible senda està tallada per una valla particular. Aixina que em decidixc a trepar per la montanya justament en la valla que delimita l'ultim dels chalets. Era aço o caminar dos kilometros mes tornant arrere en mig de la plaja, anar a la carretera y buscar un cami que torna a entrar, pero em vaig decidir per trepar.

Una vegada dalt nos trobem un cami ample que va bordejant la mar i que nos conduix a un atre precipici, pero esta vegada les vistes son espectaculars a la Plaja del Montiboli, l'Hotel del mateix nom, la plaja nudista d'El Esparrello i al fondo i mes aprop la torre de la Mallaeta. Estes vistes son espectaculars. Darrere està l'aparta-hotel Eurotenis, en les pistes de tenis. Pero lo mes bonico es la vista des d'esta part de l'Hotel Montiboli i el seu restaurant El Minarete. Tot ple de palemeres.

Baixem baix, travessem pel chiringuito i este tram el farem per l'interior i no per la costa degut a que la proxima plaja, la d'El Esparrello, es nudista i no volem trencar la tranquilitat dels nudistes. Per lo tant passem per la carretereta que du als hotels i anem a parar a la plaja del Bon Nou, de pedres mes chicotetes. Pujem a una montenyeta que separa la plaja del Bon Nou i la plaja d'El Paraïs a on les vistes d'estes dos plages son espectaculars tambe.

Continuem la ruta baixant a la plaja d'El Paraïs, la passem tota i al final passem per unes roques i darrere d'unes cases a la voreta de la mar i nos conduix a una plageta chicoteta coneguda com La Nina, que està inmediatament abans de la Mallaeta.

Deixem la plaja de La Nina i nos incorporem a la carretera, en la zona d'El Parais, pujem la costera que nos conduix a la rotonda d'entrada de La Vila i nos desviem a la dreta de la rotonda buscant la Mallaeta. que es una zona de propietat privada a on n'hi han les ruines d'una casa del segle XVIII i una torre vigia en el mateix precipici cap a la mar. En esta zona era a on esta l'hospital del Dr. Esquerdo.

Despres de vintires-mil fotos, tornem a agarrar la senda mes apegada a la mar i anem buscant la plaja de Les Puntes del Moro. Una plageta de pedres grosses a on ve molta gent a peixcar en canya. Continuant per la senda passem per la zona a on l'Associacio Santa Marta de La Vila guarda les barques que s'utilisen en el Desembarc de les festes de Moros i Cristians. Inmediatament nos trobem en la desembocadura del Riu Amadori. Fa poc de temps han arreglat un tram del riu, en un passeig i llocs per a jugar els chiquets.

Una vegada deixem el riu ya nos trobem en l'estampa classica de La Vila en les seues cases cada una d'un color diferent mirant a la Plaja del Centre tota d'arena. El passeig el van arreglar l'any passat encara que no agrada a molta gent. A mi tampoc m'agrada. En el centre d'esta plaja, en el mateix lloc que l'atra vegada, concluim la ruta pegant-nos un banyet en les tranquiles aigües de La Vila. Es hora de descansar i disfrutar de l'aigua.

Totes les Fotos de la Ruta

M'agrada el senderisme per la combinacio que te varies coses: disfrutes de la naturalea, fas eixercici, desenrolles la vista mirant els paissages, te un punt d'aventura i inclus un punt de perill que, en lo possible, tenim que evitar, perque val la pena passar per un lloc mes lleig que caure i fer-te prou mal i no poder disfrutar mai mes d'esta maravillosa activitat. Lo bo de tot aço es viure-ho i contar-ho.

Senderiste

Per la costa nort de La Vila

FICHA DE LA RUTA
Data: 19 de juny de 2011.
Distancia recorreguda: 11,24 Km.
Duracio de la ruta:  3h. 13m.
Altitut Maxima: 146 m. (Segons medicio del visor 3D Terr@sit)

Ruta Circular:  No.
Dificultat: Facil.
Descripcio curta: Baixem en la parada del Tram en Hiper Finestrat, es a dir, en el Centre Comercial La Marina. D'aci nos anem a la Cala de La Vila i muntem a la Torre de l'Aguilo i des d'aci anem bordejant la costa fins arribar a La Vila.

Documentacio:

Ruta planificada seguint el Google Earth i despres de sentir a varies persones dir que n'hi ha una senda marcada.

Detalls de la Ruta en Wikiloc

De cara a l'estiu el senderisme es fa mes dur ya que la calor apreta i pot pegar-nos una ensolacio de por. De totes formes les ganes de menejar les cames seguixen estant ahi i esta classe de rutes vora mar son bones ya que en qualsevol moment deixes de caminar i pots pegar-te un banyet en qualsevol de les cales o plages que anem visitant.

He sentit a varies persones que n'hi ha una senda marcada que va des de la Cala de La Vila (o Finestrat) a La Vila. Efectivament, des de la Torre de l'Aguilo n'hi ha una ruta marcada que passa pels punts per a on anem a passar hui marcada en un dibuixet paregut a una ostra i que acaba (crec) en el port de La Vila. Pense tambe que en el seu dia n'hi havien panells informatius sobre els punts d'interes. De qualsevol manera i encara que vaig a passar pels mateixos punts, no vaig a seguir estrictament esta ruta ya que lo que pretenc es passar lo mes a prop de la mar possible.

En esta ocasio he agarrat el Tram i he parat en la parada marcada com "Hiper Finestrat". En la mateixa parada podem contemplar Serra Cortina i darrere, assomant-se, el Puig Campana. Enfilem direccio a la costa i ya es pot distinguir com la Torre de l'Aguilo governa dalt de la montanyeta. Deixem el Centre Comercial La Marina, el Carrefour i per un carrer entrem en l'impresionant urbanisacio de la Cala de La Vila, plena d'edificis super-alts. Contrastant en la massificacio urbanistica nos trobem una montanyeta plena de pins i en una verdor espectacular. A principis d'any l'Ajuntament de La Vila ha arreglar l'acces a la Torre de l'Aguilo, dotant a la zona de miradors i llocs en taules per a vindre a berenar (pero sense cap d'hombreta senyors). Be, muntant per la zona senyalisada nos trobem a la dreta una casa abandonada que nomes se li veu el sostre. M'atraque i es tracta d'una antiga Casa de Caraviners, a on diu el cartell que la van ocupar des de mijants del segle XIX fins a mitat del segle XX i que servia per a evitar el contrabando.

Una vegada visitada la Casa de Caraviners continuem la marcheta muntant fins dalt del tot de la montanyeta a la que presidix la Torre de l'Aguilo, torre defensiva de base quadrada construida en el segle XVI (restaurada fa un parell d'anys) i que va formar part del sistema de vigilancia costera contra la pirateria. En la restauracio han construit una escala metalica que, per a mi, destroça la restauracio. Yo no entenc de restauracions i demes, pero suponc que aço es faria en l'intencio de poder entrar per a visitar la torre, pero de que val si sempre està tancada. ¿Es precis aço?. Des d'este punt es pot contemplar la massificacio urbanistica de La Cala, Benidorm, Serra Gelada, Serra Cortina, Puig Campana, La Vila i al fondo Alacant. Pero sobre tot, l'inmensitat de la mar.

Una vegada em omplit l'ull de bellea comencem a baixar els 145 vora mar fins a la preciosa caleta del Raco del Conill. Es tracta d'una plageta preciosa que utilicen majoritariament els gays per a pendre el sol i banyar-se. Tambe n'hi ha un chiringuito en el que per lo vist es fan unes festes espectaculars. No visite la plaja, simplement passe de llarc, vaig per la carretera i una vegada pujada una costera prou pronunciada i esfaltada deixem l'asfalt i em desvie a l'esquerra buscant una atra vegada la voreta de la mar.

Sempre buscant la voreta de la mar i ya en direccio a la plaja del Torres, passem per uns acantilats preciosos. La nota ademes la dona un veler encorat que li dona mes bellea si cal. N'hi ha un cami facil de seguir i sempre vora a la mar arribem a la plaja del Torres.

La plaja del Torres deu el seu nom a que aci desemboca el riu del mateix nom. Yo nomes he vist este riu una vegada i ya fa un mogollo de temps en aigua. Sempre l'he vist sec. Es una plaja de pedretes molt comoda per al bany i per a pendre unes copetes en el chiringuito. Està urbanisat en la perspectiva de que quan passe la crisis començar a construir. En l'urbanisacio van construir un passeig molt bonico, pero, com fan les coses com les fan, este passeig fa ya dos o tres anys que el van fer i el van deixar tancat per a que la gent no passara ¿pot ser mes absurda esta situacio?, i ara està abandonat de tal forma que ni la gent ho ha pogut disfrutar, i està deteriorant-se a marches forçades.

Per a colmo de tot aço aci es troba la Torre de Sant Josep, torre funeraria romana de l'any 74 d.C. aci abandonada. En l'urbanisacio s'havia arreglat un tipo de fonteta que quedarà molt guapet pero està deteriorant-se dia a dia. Per cert, este monument es el que millor es mante de les seues caracteristiques. Ahi està perdut, en conte d'arreglar-li un entorn per a que la gent el disfrute i que els vilers estiguen orgullosos de tindre algo com aço.

Deixem el monument romà i anem fins al final del passeig a on desemboca el Riu Torres i muntem unes escales que conecten la plaja del Torres en les torres de vivendes, pero abans fare una paradeta en lo que sempre m'ha cridat l'atencio i es la fita de pedres dalt de la montanyeta darrere del chalet del Torres. Faig unes fotos i continue la marcha deixant els els edificis seguint sempre vora mar. Aci ya es veu la Plaja dels Estudiants. Continue recte i, passant per darrere d'una casa estan les escales que baixen al final del passeig de la Plaja dels Estudiants.

Passe per tot el passeig passant per la Plaja Varader i ixc buscant el Port de La Vila i m'incorpore pel Passeig de la Plaja de La Vila passant pel Varader a on arreglen les embarcacions. Passem pel Club Nautic i finalment tenim la Plaja del Centre de La Vila. Per a on passem per la zona coneguda com la Basseta de l'oli, Els Escuts i acabem la ruta a l'altura de la baixada de l'Avinguda Varader a on pare per a pegar-me un bon bany.

Totes les Fotos de la Ruta

Esta ruta m'agradat moltissim. De fet he repetit i la vaig fer dos dumenges seguits. De fet n'hi han llocs preciosos per a peixcar en canya o simplement per a passar un dia tranquilet torrant-te damunt de les roques.

Senderiste