Data: 6 de febrer de 2011.
Distancia recorreguda: 17,06 Km.
Duracio de la ruta: 10h. 30m. (en molta tranquilitat)
Altitut Maxima: 1.408 m. (Segons l'Intitut Geografic Nacional Espanyol)
Ruta Circular: Si.
Dificultat: Dificil.
Descripcio curta: Anem a muntar i a pegar-li la volta al Puig Campana, passant pel Refugi, Coll del Pouet, Pou de Neu, Font de la Solsida, i la Casa-Cova.
Documentacio:
- A Peu (Ajuntament de Finestrat)
- Institut Geografic Nacional d'Espanya
- A Patita
- TopWalks
- LinkAlicante
Despres de la primera ruta a Serra Gelada senc que ya puc en tot, aixina que lo millor sería pujar al Puig Campana, ¡Casi res!. Esta vegada vaig acompanyat per la meua filla major i el seu novio que, per ad ells, es la primera ruta que fan. ¡Aixina es fa!, ¡debutar a lo gran!. La primera ruta de senderisme directament a Puig Campana i, com aixo no es tot, tambe li peguem la volta.
Hui fa un dia fenomenal. Hem quedat a les 7:30 en La Vila Joyosa pero ya comencem en retras. De totes formes arribem a Finestrat a les 8:00 i comencem a caminar exactament a les 8:09.
Hem deixat el coche en un solar mes cap a munt de la Font del Moli, justament a on acabarà la ruta. Comencem a caminar sobre la carretera esfaltada i als pocs metros nos desviem a la dreta en una senda de terra i seguidament nos trobem un pal indicador dels diferents camins (per la pedrera, cap a Polop), agarrem el cami de l'esquerra indicat en el PR-CV 13 que du a Polop.
Aci comencem a pujar llaugerament i anem notant com estem pegant-li la volta al Puig. Per aci podem vore davant els Castellets i Aitana. El Puig Campana el tenim inmens a la nostra dreta. Continuem en llauger ascens i rodant el Puig. Es aci a on comencem a vore el bosc cremat. El 24-25 de giner de 2009 el Puig Campana va patir l'ultim incendi important i es una llastima este paisage.
A les 9:35 arribem a un lloc molt bonico ple d'un colorit espectacular gracies a les plantes que han rebrotat. A les 9:41 arribem al Refugi que du el nom del montanyiste Jose Mª Vera. Una construccio de chapa en la que, per lo vist, n'hi ha gent que es queda a passar la nit. Continuem la ruta pujant unes escales i seguint per una recta prou llarga en llauger ascens que nos conduix directament al Coll del Pouet, al que arribem a les
9:58. Este es una creu de camins: el cami en direccio nort conduix a Polop i al Ponoig, el de l'est al Mas de la Monja i el del sur cap al Cim i a Finestrat passant per la Font de la Solsida. Descansem un ratet i continuem la ruta, ara si que comença lo bo.
Despres d'una primera costera pronunciada el cami es dividix: a l'esquerra du a la Font de la Solsida (que agarrarem a la baixada) pero nosatros agarrem el de la dreta que va cap al cim, seguint les indicacions del Sender Botanic. Durant el trayecte nos donem conte que encara queda neu de fa dos semanes que va nevar per esta zona. La pujada cada vegada es fa mes dura, pero com anem tan espauet nos dona temps a recuperar-nos perfectament, principalment em preocupen els acompanyants per a que no es fatiguen massa. N'hi ha un moment de dubte a mijant pujada per si continuem o no pero van dir que continuarem i, finalment quan son les 12 en punt arribem a al coll enmig dels dos cims a on n'hi ha gent almorçant. Encara queda l'ultima ascensio al punt mes alt pero ara ya per senda, encara que no la veem clara.
A les 12:16 arribem a lo mes alt a on es troba el Punt Geodesic, una caixeta metalica que n'hi han uns blocs de fulles per a firmar i unes vistes impresionants. La satisfaccio es tan gran que estic fins i tot nervios i sense saber a on mirar, ¡es veu tot!. Ahi baix està Serra Cortina, Serra Gelada, el Penyo d'Ifach, Serra Bernia, el Montgo al fondo, Ponoig, Sanchet, Aitana, Serra d'Orcheta, les Serres d'Alacant, l'inmens Mar Mediterraneu. La veritat es que els tres estem maravillats. Nos mereixem un descans, una llargera almorçada, disfrutar una miqueta mes de les impresionants vistes i inmortalisar el moment en fotos i video. Percert, ¡quanta gent n'hi ha aci dalt!, pareix un concert de rock.
A les 13:20 comencem a baixar. En un principi pensava que la baixada sería mes rapida que la pujada. Error per la meua part, ya que va ser tot al contrari. A la meua filla encara mes li va costar baixar que pujar. Pero be, sense pressa i poc a poc. Sobre les 15:15 arribem al desviament del Pou de Neu, a on nos parem un ratet. Tornem a la senda i arribem al desviament cap a la Font de la Solsida a la que arribem a les 15:50. Tornem a descansar un ratet mes i contemplem el desastre que va provocar l'incendi de fa dos anys, ¡quina pena!. Continuem i nos trobem una atra font justament baix de la de la Solsida, apegada a la paret vertical del Puig Campana.
Continuem la ruta per bona senda que despres es complica una miqueta. Anem rodant el Puig Campana i anem baixant poc a poc. N'hi ha alguna que atra baixada mes pronunciada, pero es pot anar. Ara el cansanci ya comença a notar-se. Son moltes hores caminant. Una vegada hem baixat lo mes dificil ya arribem a senda plana i millor per a caminar. A les 17:50 a la nostra dreta nos trobem per sorpresa una casa en ruines i darrere una cova. Entrem, mirem i nos anem que ya tenim ganes d'arribar al coche. La senda es bona i nos conduix per enmig d'uns chalets i apegat a un d'ells està la baixada definitiva a una pista esfaltada, que conduix a un cami de terra que finalment nos conduix justament enfront d'a on tinc aparcat el coche. Hem arribat a les 18:39 justament quan el sol comença a apagar-se.
Totes les Fotos de la Ruta
Arribem a casa arrendits pero totalment debellits del dia que hem passat en el Puig Campana. Si hem pogut muntar i pegar-li la volta al Puig Campana, ya estem preparats per fer qualsevol ruta senderista. ¿Quina sera la proxima?.
Senderiste
No hay comentarios:
Publicar un comentario